Una de cada 18 persones que treballen a Espanya, ho fan a Barcelona, tenint en compte l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2017. És la millor dada registrat a la Ciutat Comtal des que va esclatar la crisi. El Govern d'Ada Colau presentarà en la pròxima comissió d'Economia i Hisenda l'Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona, el qual revela unes xifres esperançadores amb un total de 1.074.060 afiliats, 41.023 més que el 2016.

Al setembre es van vendre 34.931 habitatges, un 13,2% més que fa un any, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, les compravendes creixen en taxa interanual en 24 dels últims 25 mesos. No obstant això, pel que fa al mes anterior, les operacions van caure un 1,6%. De nou, més del 80% de les cases venudes van ser de segona mà.

Que no et timen com a Josep Borrell: tot el que cal saber sobre els xiringuitos financers

Qualsevol persona pot ser víctima d'una estafa financera: un cambrer, un metge o fins i tot un alt mandatari europeu.

Un dels grans dubtes que li poden sorgir a qui vol comprar-se un habitatge és quin tipus d'hipoteca triar. És millor un préstec variable per aprofitar els mínims històrics de l'euríbor o hauria de contractar un tipus fix ara que estan de moda?

Arribat la fi del contracte d'arrendament sol arribar el moment més incòmode, el de la devolució de la fiança. Encara que hi ha inquilins que es queixen que els seus propietaris es fan els remolones a l'hora de retornar el dipòsit, la veritat és que la legislació els empara fins a en tres situacions diferent
Vagi per davant que la llei d'arrendaments urbans (lau) afirma en el seu article 36.1 que “al moment de celebrar el contracte de lloguer serà obligatòria l'exigència i la prestació d'una fiança en metàl·lic en quantitat equivalent a una mensualitat de renda en l'arrendament d'habitatges i de dos en l'ús diferent per a l'habitatge”
A partir d'aquí, el propietari de l'habitatge no està obligat a retornar la fiança –íntegrament o només una part– si... 
1.- l'inquilí ha deixat de pagar alguna de les quotes o mensualitats durant el temps que ha durat el contracte de lloguer
2.- si el propietari de l'habitatge observa algun desperfecte en els mobles o electrodomèstics
3.- si l'habitatge està brut. En aquest cas, els diners de la fiança s'utilitzarà per efectuar una neteja a fons de la casa
Si l'inquilí compleix la seva part, Quin és el termini per retornar la fiança? Teòricament el propietari té l'obligació de retornar la fiança al moment en què l'inquilí retorna les claus. No obstant això, no existeix un termini legal establert
En aquest sentit, la lau estableix que a partir dels 30 dies des que s'ha abandonat l'habitatge, l'import de la fiança acumularà interessos i es pot iniciar el procediment judicial

• L'adjudicació de l'immoble familiar no es considera pensió compensatòria

• Si el contribuent aplica en la seva declaració de l'Impost de la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF) d'aquest any la deducció per habitatge habitual ia conseqüència del seu divorci en 2016 s'ha adjudicat la totalitat de la mateixa que va adquirir la societat de guanys amb finançament el 2000, sàpiga que si constitueix un nou préstec per cancel·lar l'anterior i pagar al seu cònjuge la part que li correspon, només podrà deduir per l'import del préstec que financi la part indivisa de la seva propietat anterior a 2013, segons la doctrina de la Direcció General de Tributs (DGT), manifestada en la seva resolució vinculant (V0202-17), de 27 de gener de 2017.

• "L'atribució de l'ús de l'habitatge, a favor de l'excònjuge mai tindrà la consideració de pensió compensatòria a favor seu, tenint en compte que l'article 90 del Codi Civil diferencia ambdós extrems, pensió i atribució de l'ús d'habitatge, tenint en compte que l'article 90 del Codi Civil diferencia ambdós extrems, pensió i atribució de l'ús d'habitatge. ", recorda Carmen Jover, membre del Comitè Tècnic del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF). Així, ho ha establert la DGT en la seva consulta (V2041-16) de 12 de maig del 2016.

• Cal tenir en compte que en cas de separació, el cònjuge que no viu a la residència que ocupa l'altre cònjuge amb els fills no s'ha d'imputar cap renda immobiliària per la mateixa

• No obstant això, en aquells casos en què la guarda i custòdia és compartida, el cònjuge que no conviu amb els fills però els paga anualitats per aliments, pot aplicar-se la meitat del mínim per descendents encara que, en aquest cas, no pot aplicar el tractament especial a les anualitats. • Anualitats per aliments • Les anualitats per aliments s'interpreten segons el tenor literal del conveni de separació aprovat pel jutge i al sentit que les parts van voler atribuir als seus clàusules i comprèn tot el que és indispensable per al manteniment -Habitació, vestit, assistència mèdica, educació i instrucció, dels fills-, segons estableix el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en sentència de 30 de gener de 2017. • L'absència de resolució judicial sobre els pactes del conveni regulador, determina que el pare que satisfà anualitats al seu fill no pot aplicar les escales estatal i autonòmica separadament a les anualitats ia la resta de la seva base liquidable general (DGT V0409-15) de 2 febrer 2015. • Carmen Jover comenta que el Codi Civil, en la seva reforma mitjançant la Llei 15/2015, reconeix que també serà vàlid mitjançant acord de mutu acord entre els dos cònjuges en el conveni regulador formulat davant el lletrat de l'Administració de Justícia - l'antic secretari judicial-o en escriptura pública davant notari. Això també serà vàlid a l'efecte de l'aplicació tributària de la pensió compensatòria al cònjuge i de les anualitats per aliments als fills. • Si la guarda i custòdia és compartida, el mínim familiar es prorratejarà entre els cònjuges, independentment de amb qui convisquin els fills. Si no és compartida, en principi, el mínim per descendents correspon completament a la persona que la tingui, per ser amb qui conviuen. • No obstant això, des de 2015, com s'equipara la convivència a la dependència econòmica, el cònjuge amb el qual no conviuen però paga aliments als fills, podrà aplicar el 50% del mínim per descendents, llevat que tingui en compte el tractament fiscal establert per als aliments, segons reconeix la DGT en resolució (V2505-16) de 8 de juny de 2016. És a dir, que no pot aplicar el tractament especial a les anualitats. • Si una mare conviu sola amb la seva filla i està tramitant la guarda i custòdia total, podrà tributar de manera conjunta amb la filla ja que es tracta del progenitor que conviu amb ella. Si després els dos progenitors decideixen conviure, l'opció per la tributació conjunta pot exercir qualsevol dels dos, segons indica la DGT a consulta (V5314-16) de 15 de desembre del 2016.

L'home que va oferir un pis de 100 metres al centre de Barcelona per 600 euros

Un jove fart dels lloguers cola un fals anunci de protesta en un portal immobiliari

La penúltima incursió veïnal després de les línies de l'exèrcit immobiliari barceloní va ocórrer el passat 29 de març. En aquella ocasió l'objectiu van ser els pisos turístics. La missió va consistir a llogar un apartament sense llicència en la calli Princesa i, una vegada dentró, penjar pancartes i presentar denúncia. Va ser un Iwo Jima veïnal. Però aquesta va anar solament la penúltima incursió. L'última ha estat l'acció d'un llop solitari, Denís Nadal, un jove de 28 anys que dimecres passat va penjar un provocador va anunciar al portal de l'Idealista. Oferia un pis d'acord amb els salaris d'aquesta ciutat, 600 euros al mes per 97 metres quadrats, o sigui, la qual cosa no existeix. L'anunci va durar al portal immobiliari el que els seus gestors van trigar a adonar-se, menys de 48 hores, però l'acció, sense pretendre-ho, ha estat una bestreta del que està previst para intervinguts de maig, la presentació en societat del Sindicat de Llogaters, la simple existència del qual ja és tot un símptoma de com estan les coses a Barcelona.
L'anunci amb prou feines va estar 48 hores en L'Idealista, però va anticipar la propera presentació del Sindicat de Llogaters
El fals anunci no oferia gens fora del comú. La descripció i les fotografies adjuntes són les del pis en què actualment viu Denís, on té llogada una habitació per 450 euros al mes. El pis ho comparteix amb un turc, un uruguaià i un veneçolà. No es coneixien d'abans. L'habitació que li correspon a ell és un tetris de pantalla avançada, doncs aquí dorm amb la seva parella, té una taula de despatx, totes les seves pertinences, un gat i fins a li ha guardat un racó a un amic que s'ha quedat al carrer. Va ser penjar l'anunci de protesta i començar a rebre correus, la majoria d'enhorabona per la seva forma de protesta.
VAGA D'ARRENDATS
“Si ets una persones que busca un pis, igual que jo, i estàs fart dels preus, que sàpigues que en 1933 els preus també eren desproporcionats, però la gent es va cansar, es va unir, va crear un sindicat i van deixar de pagar el lloguer en tota Barcelona fins que va baixar el preu”. Això va escriure Denís a l'espai reservat per a l'anunciant, allí on els comú és destacar les virtuts de la finca. “Assec en l'ànima si has pensat que havies trobat un pis a Barcelona de tres habitacions per 600 euros, però tots sabem que ara està tan fotuda la cosa que per menys de 900 gairebé no hi ha gens”. Concloïa amb una invitació a parar-li esment a la propera constitució del sindicat, del que no és ni afiliat ni gens, però sí entusiasta defensor.
El Sindicat de Llogaters, que es presentarà en societat el proper 12 de maig, va anar el primer sorprès per l'anunci. De moment, els seus responsables callen i guarden la munició per a aquest primer acte en públic, però algunes xifres avalen la seva oportunitat. Per exemple. A Barcelona, segons les estadístiques oficials, hi ha uns 200.000 pisos en règim de lloguer. Proporcionalment són pocs, però aquest és un mal endèmic aquí. El problema no és solament que siguin pocs. La qüestió és que el lloguer és, a més, sinònim d'incertesa. Com a conseqüència de l'última reforma de la llei d'arrendaments urbans, que va reduir a tres anys la durada mínima dels contractes, entre el 2017 i el 2019 s'extingiran 44.000 contractes de lloguer.
En els propers tres anys caducaran 44.000 contractes de lloguer en plena alça de preus
Denís, per tornar al protagonista de la incursió a les pàgines del portal immobiliari, va trobar pis divendres passat després de setmanes d'incertesa i peripècies. Buscava un lloguer de no més d'1.100 euros. Reunia una condició que sembla indispensable en aquests temps, una antiguitat laboral de com mínim dos anys, però tenir treball és en ocasions un obstacle per aconseguir un pis. “De vegades m'havia d'amagar en el lavabo per poder trucar per telèfon a l'anunciant, perquè cal ser dels primers a despenjar. Passades dues o tres hores, ja no serveix de gens”, explica. Així, malgrat tot, va aconseguir visitar fins a cinc pisos, gairebé sempre en companyia d'altres aspirants. Al sisè intent, ho va aconseguir. Deixarà enrere la vida en una habitació, però no el compartir pis, perquè, si no, els comptes domèstics no quadren.
Sorprenent, però les lleis del mercat propicien que a Barcelona siguin cada vegada més comuns els pisos compartits al més pur estil soviètic
'NINOTCHKA'
Al que succeeix a Barcelona, els defensors del liberalisme econòmic (que són més dels quals reconeixen ser-ho) ho criden lleis del mercat, el sanote pols entre l'oferta i la demanda, diuen, però no deixa de sorprendre que aquesta versió ‘hard’ del capitalisme hagi acabat per normalitzar en aquesta ciutat un equivalent de les ‘kommunalka’ soviètiques, els pisos compartits de la URSS que tan perfectament va retratar Ernst Lubistch en ‘Ninotchka’ o, millor encara, la comèdia que el rus Yuri Mamin va presentar en ‘Finestra a París’, on en un d'aquests ‘kommunalka’ els veïns descobreixen que després de l'armari hi ha una porta que dóna accés directe a la capital francesa. La comparació és oportuna perquè l'habitació de Denís, aquesta per la qual paga 450 euros, està en una finca en pèssim estat de conservació, sí, però amb una balconada sobre Ferran, una dels carrers més bells del centre, almenys fins que la banalització comercial la va convertir en el que avui és.
Queixes i expulsions dels barris per l'especulació
La protesta de Denís Nadal no és un episodi anecdòtic. El passat 16 de febrer, per exemple, Alba Ferro va deixar Sant Antoni, pels lloguers també. La seva carta de comiat del barri, penjada en el seu mur de Facebook, es va convertir en un perfecte resum del que molts creuen i, així, va aconseguir un ressò tan inesperat com a oportú. La sort de la queixa de Denís ja es veurà quin és, però de moment ja s'ha convertit en l'ariet del Sindicat de Llogaters, del que simplement havia llegit. No coneixia als seus dirigents. “No estic vinculat a aquest sindicat, m'acabo d'assabentar que existeix i he posat aquest anunci perquè la gent ho conegui. A veure si amb més suport s'aconsegueix canviar la situació”.
Els propòsits concrets del sindicat es coneixeran a partir del 12 de maig. Se suposa que aspiren a ser el contrapès del perfectament estructurat lobi dels propietaris, però, d'entrada, la seva simple existència és tot un símptoma. Segles enrere, Barcelona fins a va tenir un Gremi de Pobres, que regulava qui i on podia demanar almoina. També va ser un símptoma d'un mal moment.

Una nova i atractiva modalitat d'inversió està sent tendència al mercat immobiliari, i aquesta consisteix simplement a vendre la nuda propietat de la casa a un inversor interessat, conservant l'usdefruit (dret pel qual una persona pot usar els béns), és a dir, on l'amo que ven la propietat pot viure en ella per a tota la vida.
Aquest tipus d'inversor en l'actualitat són les asseguradores o agències immobiliàries especialitzades en aquesta àrea.
És una iniciativa que s'ha traslladat ja a Espanya, concretament a la ciutat de Madrid. És una solució idònia per a jubilats majors de 65 anys, que no tenen hereus i que tenen pensions baixes permetent-los tenir una renda extra per a tota la vida, sent alhora una bona oportunitat de negoci per a inversors amb paciència.
Solament els majors de 65 anys és el segment atractiu per acollir-se a aquest sistema, en el qual les immobiliàries calculen l'esperança de vida del venedor a través de dades estadístiques oficials (INE) comparant-ho amb el 70% del valor de l'immoble, així és, la propietat no es ven al 100% del seu valor. Amb això se li garanteix per a tota la vida una renda mensual al venedor d'aquest immoble.
Pel que, els venedors (ex amos de la propietat) no solament conserven la seva casa per viure, sinó que ha canvi perceben una pensió per a tota la vida. El comprador a més es faria càrrec d'alguns pagaments com l'impost de l'IBI i vesses comunitàries.
Els “venedors” poden transformar els seus actius no líquids en rendiments mensuals i en cas d'impagament, recuperarien la propietat novament.
El comprador obté un habitatge, en la qual la rendibilitat i el valor final de la mateixa dependrà dels anys que visqui el venedor. El risc d'incertesa és alt, tant a l'alça com a la baixa, ja que hi ha defuncions prematures i unes altres molt longeves. Per això aquest tipus d'accions solament es fan en grans ciutats, on els habitatges en aquestes ubicacions sempre són demandades.
Aquest tipus d'alternatives tenen cabuda en països com Espanya i uns altres de latinoamérica, en el qual la població té pensions molt baixes amb poc estalvi líquid però amb possessió d'atractives propietats.

Des que va néixer el 1994 (va inaugurar el seu primer centre logístic a Espanya el 2012), Amazon no ha deixat de expandir-se. Ara bé, segons el New York Times, sembla que el gegant del comerç electrònic vol anar més enllà de la venda en línia: pretén obrir botigues físiques d'electrodomèstics i mobles.

Un salt que ja ha provat amb l'obertura de noves llibreries a Estats Units, però que, en aquesta ocasió, acompanya amb l'última tecnologia per revolucionar l'experiència de compra. Així, quan vagis a comprar un moble o un electrodomèstic, podràs veure com queda a la sala o cuina de casa teva gràcies a la realitat augmentada o virtual. Si es confirma oficialment, la jugada podria ser l'últim pas de la companyia per conquerir la teva llar.

Amazon va començar omplint les nostres prestatgeries de la sala amb llibres comprats a través d'internet, va seguir per oferir-nos l'última joguina esgotat en els grans magatzems per posar sota de l'arbre de Nadal i va col·locar a les nostres tauletes de nit el Kindle o la tauleta Fire perquè llegíssim. No va ser la seva última estratègia per atreure'ns. La revolució d'Amazon ha continuat des de llavors per envair la nostra casa.

D'una llibreria en línia a un gran centre comercial

Quan a Jeff Bezos (avui el tercer home més ric del món) se li va ocórrer vendre productes per internet, el comerç en línia estava en bolquers. Treballava en aquells dies com a vicepresident de la firma d'inversió D. E. Shaw & Co i va llegir que internet estava creixent un 2.300% anual. Així que, sense pensar-s'ho dues vegades, va decidir deixar el seu lloc per desenvolupar un pla de negoci centrat en la venda per internet tan sols un any després que naixés la primera pàgina web.

Primer, va crear una llista de potencials productes que podien comercialitzar-se per aquest mitjà, com discos, 'maquinari' i 'software', vídeos i llibres. Finalment, va decidir apostar per la literatura i crear la primera gran llibreria en línia. Un preu baix i gran nombre de títols disponibles serien claus en el seu èxit mundial.

No obstant això, això només va ser el començament d'un gegant que avui vol convertir-se en un membre més de la família. Després de l'èxit dels llibres, Amazon va decidir ampliar la seva oferta en línia i provar sort amb altres articles.

Ja no només omplia les nostres llars amb la millor literatura, sinó que també els proveïa d'endolls, cables i altres accessoris per a ordinadors, càmeres fotogràfiques o petits electrodomèstics. Fins i tot va crear la marca pròpia Amazon Basics d'accessoris a baix cost. A poc a poc, l'oferta es va anar ampliant fins a convertir-lo en un gran magatzem en línia amb tot l'imaginable: des d'eines de bricolatge fins a joguines o articles per a nens.

Com no podia ser d'una altra manera, es va unir també al mercat dels llibres electrònics i en 2007 va llançar el lector Kindle a Estats Units al costat d'uns 90.000 volums. No obstant això, a Espanya no arribaria fins al desembre de 2011 amb més de 22.000 títols en castellà. Amazon va anunciar que havia venut un milió de Kindle cada setmana durant el mes de desembre d'aquest any, Mentre els Kindle es venien com xurros, el gegant va presentar la seva pròpia tauleta, Fire.

Ara, a més d'entretenir, pretén competir amb els gegants de l'alimentació i colar-se en les nostres rebosts. Per això, han posat en marxa Amazon Pantry, un servei de productes d'alimentació i drogueria, i Amazon Prime Now, especialitzat en aliments frescos que pots tenir a casa en menys de 2 hores.

De la cuina també han passat al dormitori per competir amb els mateixos Inditex o H & M. Així, han llançat noves marques de moda i ofereixen descomptes exclusius en articles de roba per a clients 'premium' a través de AmazonBuyVip al nostre país. No obstant això, el gegant vol estar encara més present a casa teva i no ser només el teu supermercat, 'boutique', joguines i llarg etcètera de botigues de referència.

Obrint la porta de casa a Amazon

Ara, Amazon no només pretén tocar el timbre per fer-nos l'última entrega (fins i tot amb drones), sinó que també vol passar per quedar-se. Les seves intencions de controlar la nostra llar van començar a finals en 2014 quan va fer realitat el somni de molts: tenir un majordom virtual a casa.

L'altaveu intel·ligent Amazon Trobo és capaç de, amb una simple ordre per veu, dir-nos el temps que va fer, les pel·lícules que s'exhibeixen al cinema més proper o quant vas a trigar a qualsevol punt de la ciutat. A més, pot connectar-se amb dispositivoscomo endolls intel·ligents, convertint-se així en un autèntic servent de la nostra llar, encara que de vegades es passi de tafaner.

Lògicament, es va comercialitzar als Estats Units, on ja s'han venut amb gran èxit més de 5 milions. L'octubre passat, va donar el salt a aquest altre costat de l'oceà i ja està disponible al Regne Unit i Alemanya per uns 170 euros.

Encara que, de moment, Alexa, l'assistent virtual que constitueix el seu cervell, no sap espanyol, podria convertir-se en un nom tan familiar com Siri en un futur molt proper. De fet, ja està present en els dispositius Fire TV (encara sense comercialitzar a Espanya), en les seves aplicacions d'Amazon Video per a pel·lícules i programes de televisió oa les seves tauletes Fire.

Cap a la llar connectat que compra els seus propis productes

L'objectiu últim d'Amazon no només rau en instal·lar-nos a casa un aparell connectat a internet que respongui als nostres pensaments en veu alta, sinó que és molt més ambiciós. Amazon Echo és el primer pas del gegant del comerç electrònic per convertir les llars dels seus usuaris en un gran sistema operatiu que pot controlar des de les llums als electrodomèstics, passant per el rebost.

Un bon exemple són els botons de compra ràpida que acaba de llançar a Espanya, els Dash Button. Es tracta de petits dispositius wifi que permetran fer la compra ràpidament amb només estrènyer perquè t'estalviïs baixar al supermercat. Quantes vegades has anat al rebost a per paper higiènic i no quedava? O pensaves posar la rentadora i no tens ni una gota de detergent?

Això sí, hauràs de tenir uns quants botons a casa si vols anar a comprar d'aquesta manera, ja que cada un està associat a una marca concreta. Ara bé, ¿val realment la pena tenir dispositius de colors omplint els electrodomèstics de casa nostra? És realment útil tenir un dispositiu per comprar bolquers o desodorants i altre per demanar detergent? Realment volem estar envoltats de botons que ens incitin a comprar ia sobre no encaixin amb la decoració?

Bezos ha estudiat la possibilitat que no desitgem omplir la casa de Dash Buttons. Si comptes amb un electrodomèstic connectat a Internet, el mateix aparell pot realitzar la compra gràcies al seu servei Dash Replenishment. Així, quan a la impressora se li acabi la tinta, ella mateixa podrà comprar-la. Fabricants com Kyocera o Samsung ja integren aquesta possibilitat en alguns dels seus models, igual que les noves rentadores o rentavaixelles de Bosch o Siemens, amb funció Home Connect.

No obstant això, en Amazon no és or tot el que lluu. Després que Bezos fos elegit com el pitjor cap del món el 2004, diversos treballadors l'acusaven d'estar sotmesos a pèssimes condicions laborals, on la pressió i l'estrès estan a l'ordre del dia. A més, després d'una inspecció a la seva filial a Espanya, Amazon s'ha vist obligada a pagar 2,2 milions d'euros a Hisenda recentment.

De totes maneres, el gegant continua en el seu afany per expandir-se. Ja no li serveix estar en el teu rentadora amb Dash Button o al saló amb Amazon Tiro: segons els últims rumors, també pretendria que traslladis la teva casa fins a la seva botiga amb ajuda de la realitat virtual perquè triïs el millor moble o l'electrodomèstic per a la teva llar. Què serà el següent? ¿Mobles amb intel·ligència artificial? Serà capaç de competir amb Ikea? O fins i tot vendre les pròpies cases? Donada la seva trajectòria, sembla que, ens agradi o no, Amazon és capaç de tot el que es proposi.

Podran beneficiar-se d'aquestes subvencions totes aquelles persones que cobrin menys de 569,12 euros al mes, que siguin titulars d'un contracte de lloguer i amb un arrendament que no superi els 600 euros mensuals en la demarcació de Barcelona, els 450 euros a Tarragona i Girona i els 400 a la província de Lleida. Para els Terres de l'Ebre el topall per oferir l'ajuda estarà en els 350 euros mensuals de lloguer.

Aquesta nova partida donarà suport al 40% del preu del lloguer, podent arribar als 200 euros mensuals, la qual cosa suposaria un total de 2.400 euros a l'any. Els requisits per sol·licitar-ho vindran marcats per l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), un índex que fixa la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i que ho fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967 euros anuals.

Per calcular els ingressos per cada persona del domicili, es calcula segons sigui adult (0,94 vegades el IRSC), o sigui nen de 14 anys o més (0,46) o menor de 14 anys (0,28).

Per a aquesta primera convocatòria, que l'han avançat a abril, compta amb un pressupost de 20 milions d'euros ampliables. El seu objectiu és evitar que famílies que viuen de lloguer i per falta d'ingressos es vegin abocats a l'exclusió social. Un any enrere, la Generalitat va atorgar 94 milions d'euros en diferents prestacions per al lloguer de més de 50.300 famílies catalanes. Segons dades de la consellería, van cobrir el 100% de les sol·licituds presentades. 

cal recordar que els Pressupostos de la Generalitat per 2017 tenen reservats 400 milions d'euros, amb els quals pretenen reduir els pisos buits que va deixar la crisi immobiliària i impulsar nous programes socials, com el qual acaben d'obrir convocatòria, que cobreixin les necessitats dels més vulnerables.