Idioma: cat esp Entrar a la web finquesferro.com Segueix-nos: facebook youtube rss
Subscriure's al Newsletter
banner-noticies
Totes les notícies


Jeffrey Sujar va començar la seva trajectòria en el sector immobiliari fa més de dues dècades. Enginyer de camins de formació i exvicepresident d'Hill International per a Europa Occidental, actualment és CEO de Syllabus, la filial de residències d'estudiants de Urbania. En aquesta entrevista ens explica com estan canviant aquests actius, quins seran els seus propers projectes, quins plans d'expansió maneja la companyia, en quin punt de l'cicle ens trobem i quin tipus de mesures facilitarien l'accés a l'habitatge per part dels joves .
 
Sujar creu que, tot i que el mercat de venda d'habitatges podria estar a punt de tocar sostre, a l'lloguer encara li queda recorregut, el que obrirà un ventall de possibilitats a el sector immobiliari. A més, avança nous projectes a Barcelona i Lisboa i el seu objectiu de desembarcar al mercat italià.
 
Com està el mercat de residències d'estudiants?
 
Porta un parell d'anys sent un dels sectors més dinàmics dins de l'immobiliari i ara està molt actiu. Hi ha un 'pipeline' molt interessant de projectes nous. Hi ha ciutats noves també que s'estan obrint a el sector i que, encara que tenien demanda, tenien molt poca oferta. A més, molts inversors internacionals volen entrar a Espanya i tenir un portfoli equilibrat amb presència a diverses ciutats.
 
Quines ciutats estan guanyant pes en aquest segment?
 
El sector de residències d'estudiants va començar sent una cosa molt localitzat, però avui és molt més que Madrid i Barcelona.
 
A Espanya hi ha ciutats amb una llarga tradició universitària com Salamanca, Granada, Santiago de Compostel·la, Sevilla o Bilbao que tenen moltíssima població estudiantil i molt poca oferta. En general, els estudiants han hagut de malviure en pisos de lloguer o en col·legis majors antics, que no responen al que avui en dia estan demanant els joves.
 
Estem davant d'una tendència puntual o una aposta a llarg termini?
 
Fins ara les residències d'estudiants s'han catalogat dins de la secció d'actius alternatius, però jo diria que cada vegada és més 'core'. De fet, fins fa uns anys els inversors institucionals s'acostaven menys a aquest producte, però ara veiem que els que estan sempre darrere de qualsevol inversió en desenvolupament de residència d'estudiants és un fons institucional, una gran empresa d'assegurances o un gran fons de pensions. Per tant, estem dins d'un entorn immobiliari que té una visió a llarg termini i que busca rendibilitats més baixes, d'entre el 4% i el 6% en el cas Espanya.
 
Ha canviat molt la gestió de les residències?
 
Tradicionalment eren ordes religiosos que tenien les seves residències associades a les universitats o les mateixes universitats, a través de concessions, havien operadors que gestionaven les residències. Però ara, amb l'entrada de capital privat, estem veient una entrada d'operadors internacionals com el nostre soci Greystar o GSA. Són marques que porten molts anys desenvolupant aquest tipus de conceptes fora d'Espanya, que han arribat per quedar-se i han revolucionat l'esquema de les residències d'estudiants a Espanya. Crec que això és molt positiu perquè estan elevant el nivell de qualitat.
 
Què li falta a Espanya en aquest camp?
 
El que no tenim encara és transaccionalitat, perquè els projectes que es van posar en marxa fa dos o tres anys estan acabant ara. S'acaben d'inaugurar diversos projectes a Barcelona i Madrid, però són pocs.
 
Veurem en els propers dos anys bastant producte que arriba a el mercat i també diferents estratègies de preu i d'aproximació a el client més internacional i apostes diferents quant a quins serveis inclou el preu, si pensió completa o només allotjament, si la neteja està inclosa o no ... hi ha un cert debat i hi ha apostes diferents i quan es comencin a posar en marxa veurem també com respon la demanda.
 
Quina opció és la més encertada?
 
Si mirem el que passa fora al Regne Unit oa Alemanya, la immensa majoria de residència d'estudiants intenten donar un producte mínim a un preu més assequible, és a dir, només habitació sense menjar, encara que per descomptat després pots oferir-lo com un extra.
 
A Espanya tradicionalment gairebé tots els operadors estaven sortint a el mercat amb una oferta amb habitació més una pensió completa que evidentment puja el preu. Jo crec que tot això va a anar tendint gradualment a igualar-se i que el preu serà una qüestió molt important i tots haurem de competir en un rang de preus molt més raonable i on el factor diferencial serà el servei.
 
¿Hi ha lloc per als operadors de baix cost?
 
En aquest moment és difícil per a qualsevol operador oferir una proposta companyia de baix cost, perquè hi ha poc sòl disponible i per això el preu és alt.
 
Crec que hi haurà un canvi cap a un segment més baix cost quan les administracions públiques decideixin col·laborar amb el sector privat per posar al mercat sòl públic. Aquí és on hi ha la clau de tot, i no només en les residències d'estudiants, sinó en qualsevol format que tingui a veure amb el lloguer. L'Administració pública té un paper molt important, perquè mentre els privats estiguem intentant aconseguir el poc sòl dotacional privat que hi ha al mercat serà molt difícil que puguem baixar els preus. Això és una realitat.
 
El sector sempre parla de la col·laboració publicoprivada ...
 
És l'única via per desencallar un problema evident com ho és l'accés a l'habitatge. Crec que el que hem de fer és seguir col·laborant i seguir explorant quines són les vies millors amb totes les Administracions Públiques. Han d'entendre que també són part d'aquest procés, per tant, que han de posar de la seva part.
 
I què poden fer?
 
Per exemple, poden actuar sobre el sòl públic que està aturat des de fa molts anys, que està regulat sobre la base d'una política d'habitatge públic que avui no aplica, que ni és rendible ni té demanda i que cal transformar en un altre model. La gent jove avui busca més un producte de lloguer que un producte en compra. Per tant, el sòl públic, tal com es va planificar en una època anterior a la crisi, avui ja no aplica, i aquí l'administració pública ha de treballar amb els promotors i els inversors per desenvolupar un model que funcioni. Crec que el camí passa per treballar amb els inversors privats, trobar sortida a terra públic i buscar alternatives que siguin viables per generar oferta, que és el que li falta a l'mercat espanyol.
 
Què més reptes té el sector immobiliari?
 
Un dels reptes principals que té generar producte. És un mercat gran, amb molts milions de clients potencials, però es genera poc producte per les restriccions urbanístiques, per la divisió territorial i per la idiosincràsia de país. També diria que tenim sobreregulació en comparació amb altres països
 
Un altre dels problemes és l'urbanisme, que al meu entendre està desfasat. Està basat en una lògica de mercat precrisi, on els dos actors eren uns altres. Fins i tot el propi sector bancari tenia un enfocament diferent. Després de la crisi, el mercat immobiliari ha passat de ser local a global i els inversors que inverteixen a Espanya són els mateixos que estan al Regne Unit oa Holanda oa Alemanya.
 
I com es resol aquest problema? Com deia abans, amb una major col·laboració entre el sector públic i el privat. Amb un urbanisme que entengui que hi ha un canvi de cicle i un canvi de paradigma també en el client, que busca un producte diferent. Ja la casa no és necessàriament per a tota la vida. La gent es va a moure, viu un any a Madrid i un altre any a Barcelona i després es pot anar a Amsterdam o a Nova York i per tant necessita un producte flexible i completament diferent. Això és el repte per a tot el mercat i que ens toca desenvolupar en els propers anys.
 
En quin punt estem d'el cicle?
 
Crec que estem a prop d'un canvi de cicle en el producte residencial per a venda. Es veuen senyals d'esgotament, caiguda de vendes, els preus també han deixat d'escalar ... Per tant, nosaltres pensem que, en el producte més convencional sí que podem estar tocant sostre. No crec, per altra banda, que hi hagi d'haver una caiguda tan dràstica com va haver-hi el 2008. Crec que hi haurà un moment de correcció, correcció de preu i possiblement una mica d'alentiment, però de seguida s'enlairarà de nou.
 
Però el cicle de l'lloguer crec que és imparable. Crec que la demanda hi és i per això ni molt menys està esgotat. La gent a la fin segueix movent-se, segueix havent de viatjar per treballar. I crec que l'interessant és que amb el major esgotament de l'cicle de venda sorgeixen altres oportunitats, com el residencial per a lloguer, el 'coliving' i altres formats que donen resposta a aquesta demanda. Això és interessant perquè el sector immobiliari residencial no va a parar.
 
En quins projectes està Syllabus i estarà a curt termini
 
En aquests moments tenim en marxa 10 projectes. Estem a Espanya i Portugal i tenim unes 3.000 llits en desenvolupament en les principals ciutats. A Madrid tenim un producte acabat i dos en construcció ia Barcelona esperem tenir en breu un projecte. Estem amb una residència a Màlaga que acaba de començar les obres i tenim projectes a València, Pamplona, ​​Salamanca i Sevilla. I a Portugal hem començat l'aposta per Porto. És una ciutat universitària que ens agrada molt i tenim un projecte molt interessant i ens anem a expandir ràpidament a Lisboa i a la resta de ciutats universitàries.
 
Quins plans teniu a mig termini?
 
No descartem expandir-nos a algun altre país pròximament. Un és Itàlia, que té uns fonamentals semblants a Espanya. Té una població estudiantil semblant, de més d'un milió i mig d'estudiants i una oferta antiquada i escassa per l'interès que desperta.
 
A mig termini per a nosaltres també és interessant és Llatinoamèrica. Països com Mèxic, Colòmbia i Xile tenen poblacions estudiantils enormes i els tenim al radar, però per d'aquí a uns anys.
 
Portes més de 20 anys en el sector immobiliari espanyol, què ha canviat en aquest temps?
 
El que ha passat és que el sector s'ha professionalitzat, s'ha fet molt més sofisticat, es converteix més en un producte financer que en un producte immobiliari a l'ús i això genera oportunitats en la mesura que el capital internacional és capaç d'acostar-amb una visió global a l'mercat que abans no hi havia i sorgeixen empreses que avui cotitzen en borsa, que tenen un volum que en l'anterior etapa només una o dues empreses van aconseguir. I també ha estat clau la regulació de les socimis.
 
Quines tendències detectes en el sector?
 
Una d'elles és l'aposta per projectes més sostenibles. Abans no era un tema que preocupés a promotor, però ara els fons internacionals tenen una preocupació per la sostenibilitat i això es projecta en el desenvolupament de la promoció.
 
També el propi client comença a demanar habitatges amb menor consum energètic, materials reciclats i reciclables ... Aquest tipus de qüestions són importants. I des del punt de vista de el disseny crec que en els propers anys veurem una revolució en el tipus de projectes.

 

Compartir: Facebook Twitter Google + Menéame.net 10 de gener del 2020