Quina opció és la més encertada?

 

Si mirem el que passa fora al Regne Unit oa Alemanya, la immensa majoria de residència d'estudiants intenten donar un producte mínim a un preu més assequible, és a dir, només habitació sense menjar, encara que per descomptat després pots oferir-lo com un extra.

 

A Espanya tradicionalment gairebé tots els operadors estaven sortint a el mercat amb una oferta amb habitació més una pensió completa que evidentment puja el preu. Jo crec que tot això va a anar tendint gradualment a igualar-se i que el preu serà una qüestió molt important i tots haurem de competir en un rang de preus molt més raonable i on el factor diferencial serà el servei.

 

¿Hi ha lloc per als operadors de baix cost?

 

En aquest moment és difícil per a qualsevol operador oferir una proposta companyia de baix cost, perquè hi ha poc sòl disponible i per això el preu és alt.

 

Crec que hi haurà un canvi cap a un segment més baix cost quan les administracions públiques decideixin col·laborar amb el sector privat per posar al mercat sòl públic. Aquí és on hi ha la clau de tot, i no només en les residències d'estudiants, sinó en qualsevol format que tingui a veure amb el lloguer. L'Administració pública té un paper molt important, perquè mentre els privats estiguem intentant aconseguir el poc sòl dotacional privat que hi ha al mercat serà molt difícil que puguem baixar els preus. Això és una realitat.

 

El sector sempre parla de la col·laboració publicoprivada ...

 

És l'única via per desencallar un problema evident com ho és l'accés a l'habitatge. Crec que el que hem de fer és seguir col·laborant i seguir explorant quines són les vies millors amb totes les Administracions Públiques. Han d'entendre que també són part d'aquest procés, per tant, que han de posar de la seva part.

 

I què poden fer?

 

Per exemple, poden actuar sobre el sòl públic que està aturat des de fa molts anys, que està regulat sobre la base d'una política d'habitatge públic que avui no aplica, que ni és rendible ni té demanda i que cal transformar en un altre model. La gent jove avui busca més un producte de lloguer que un producte en compra. Per tant, el sòl públic, tal com es va planificar en una època anterior a la crisi, avui ja no aplica, i aquí l'administració pública ha de treballar amb els promotors i els inversors per desenvolupar un model que funcioni. Crec que el camí passa per treballar amb els inversors privats, trobar sortida a terra públic i buscar alternatives que siguin viables per generar oferta, que és el que li falta a l'mercat espanyol.

 

Què més reptes té el sector immobiliari?

 

Un dels reptes principals que té generar producte. És un mercat gran, amb molts milions de clients potencials, però es genera poc producte per les restriccions urbanístiques, per la divisió territorial i per la idiosincràsia de país. També diria que tenim sobreregulació en comparació amb altres països

 

Un altre dels problemes és l'urbanisme, que al meu entendre està desfasat. Està basat en una lògica de mercat precrisi, on els dos actors eren uns altres. Fins i tot el propi sector bancari tenia un enfocament diferent. Després de la crisi, el mercat immobiliari ha passat de ser local a global i els inversors que inverteixen a Espanya són els mateixos que estan al Regne Unit oa Holanda oa Alemanya.

 

I com es resol aquest problema? Com deia abans, amb una major col·laboració entre el sector públic i el privat. Amb un urbanisme que entengui que hi ha un canvi de cicle i un canvi de paradigma també en el client, que busca un producte diferent. Ja la casa no és necessàriament per a tota la vida. La gent es va a moure, viu un any a Madrid i un altre any a Barcelona i després es pot anar a Amsterdam o a Nova York i per tant necessita un producte flexible i completament diferent. Això és el repte per a tot el mercat i que ens toca desenvolupar en els propers anys.

 

En quin punt estem d'el cicle?

 

Crec que estem a prop d'un canvi de cicle en el producte residencial per a venda. Es veuen senyals d'esgotament, caiguda de vendes, els preus també han deixat d'escalar ... Per tant, nosaltres pensem que, en el producte més convencional sí que podem estar tocant sostre. No crec, per altra banda, que hi hagi d'haver una caiguda tan dràstica com va haver-hi el 2008. Crec que hi haurà un moment de correcció, correcció de preu i possiblement una mica d'alentiment, però de seguida s'enlairarà de nou.