Des d'estiu de 2018, Catalunya és la regió amb més causes d'aquest tipus, amb més de 4.100 procediments, segons les dades del CGPJ

Els jutjats han rebut en els últims cinc anys gairebé 17.000 demandes per okupació il·legal d'habitatges en tota Espanya. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre el tercer trimestre de 2018 i el segon trimestre d'enguany, el que suma just un lustre, s'han comptabilitzat 17.264 ingressos de procediments d'aquest tipus en els Jutjats d'Instrucció i Primera Instància, amb una mitjana de 9 demandes al dia.

L'última dada publicada, referent a aquest estiu, xifren en 373 el nombre de demandes que han interposat els ciutadans per okupació il·legal d'habitatges, amb un descens del 38,6% interanual, trencant la tendència a l'alça de primavera. 

I és que en el segon trimestre el CGPJ va comptabilitzar 797 procediments, un 2,3% més respecte al mateix període de 2022 (740) i de fins al 26,7% enfront dels primers tres mesos del present exercici (629). En termes absoluts, el nombre d'assumptes ingressats en el segon trimestre és el més alt en gairebé dos anys (des del tercer trimestre de 2021, amb 906 casos), mentre que entre gener i setembre han arribat als jutjats de tota Espanya 1.799 demandes per okupació il·legal d'habitatges. 

No obstant això, els nivells que s'estan registrant en els últims mesos estan lluny dels de finals de 2018 o 2019 i a la primavera de 2021, quan es va superar el miler de casos per trimestre.

Aquestes dades inclouen les demandes dels propietaris que siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre o bé, entitats públiques posseïdores d'habitatge social, que posteriorment desemboquen en els judicis verbals possessoris per okupació il·legal d'habitatges.

Catalunya, la regió amb més demandes

Si mirem les dades acumulades per comunitats autònomes, descobrim que Catalunya és la que encapçala el rànquing nacional, amb més de 4.100 demandes en cinc anys, la qual cosa suposa pràcticament una quarta part del total (23,9%). 

Li segueixen Andalusia, amb més de 3.500 procediments; Comunitat Valenciana, amb més de 2.200; Madrid, amb més de 1.500; i Castella-la Manxa, amb més 1.100. Només entre aquestes cinc regions aglutinen un 73,5% de les demandes per okupacions de tot el país en els últims cinc anys.

Ja a distància es troben Canàries, Balears, Múrcia i Galícia, encara per sobre del mig miler de procediments, mentre que la resta de les autonomies ja registren menys de 500 demandes en els últims cinc anys. En les últimes posicions del rànquing estan Navarra i La Rioja, amb menys de 100 unitats.

Si mirem l'evolució dels procediments ingressats, descobrim que quatre autonomies han registrat a l'estiu un augment de demandes per okupació il·legal d'immobles residencials, amb Astúries, Extremadura i La Rioja al capdavant (amb alces del 150%), seguides de Galícia (31,8%). A l'altre costat de la taula es troba Navarresa, que és l'única on no s'ha produït ni un sol cas en el tercer trimestre, així com Cantàbria i Múrcia, amb baixades de més del 70% interanuals, mentre que a Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Cantàbria les caigudes són d'almenys el 60%. 

En els últims dos trimestres, Barcelona ha estat la província on els propietaris han interposat més demandes per okupació il·legal d'habitatges, amb un total de 125 procediments en sis mesos, seguida d'Alacant i Madrid (amb 104 assumptes en cada cas) , Girona (76) i València (71). En canvi, a Terol, Guadalajara i Orense no hi ha constància de cap cas.

Demandes per okupació d'habitatges ingressats en els jutjats per províncies

A més de les demandes per okupació il·legal d'habitatges, l'estadística del Consell General del Poder Judicial també quantifica quants procediments s'han resolt en els últims anys. Entre 2018 i 2022, s'han resolt 12.739 assumptes, sent 2021 l'any més destacat (3.300). A tancament de l'any passat, no obstant això, encara hi havia més de 2.500 demandes en tràmit. Catalunya i Andalusia són les regions que encapçalen de nou la llista, amb més de 500 casos pendents de resolució.

Les sentències triguen fins a 20,5 mesos de mitjana

El temps que han d'esperar els propietaris a Espanya per a tenir una sentència que permeti desallotjar als okupes dels habitatges continua augmentant, després que en 2022 aconseguirà un termini mitjà de 20,5 mesos, entre els procediments dels Jutjats de Primera Instància i els de les Audiències Provincials.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), recopilats per idealista/news a mitjan any, el període mitjà dels procediments verbals possessoris per ocupació il·legal d'habitatges en els Jutjats de Primera Instància i d'Instrucció civil es va situar en 10,9 mesos en 2022, enfront dels 9,6 mesos d'un any abans. En només quatre anys, el termini s'ha més que duplicat (en 2018, la mitjana en el conjunt del país es trobava en 4,9 mesos).

Però a aquests temps cal afegir el que triguen les apel·lacions de sentències en les Audiències Provincials en procediments civils, que en 2022 van registrar una mitjana de 9,6 mesos, també per sobre dels 8,5 mesos dels dos anys anteriors i dels menys de 7 mesos comptabilitzats en 2017 i 2018.

En regions com Balears, Canàries, Castella i Lleó i Comunitat Valenciana, el procediment en primera instància supera els 11 mesos i fins i tot l'any, alguna cosa que succeeix a Andalusia i Múrcia. A l'altre costat de la taula estan La Rioja, Navarra i País Basc, amb una mitjana inferior als set mesos. 

Si a aquests terminis afegim les mitjanes autonòmiques de les Audiències, quatre d'aquestes regions repeteixen a la part alta de la classificació nacional, amb períodes superiors a la mitjana. Es tracta d'Andalusia (22,5 mesos), Balears (23,2 mesos), Canàries (23,5 mesos) i Castella i Lleó (31,5 mesos). En aquest últim cas, cal destacar els gairebé 20 mesos que es retarden les apel·lacions de sentències, la qual cosa més que duplica la mitjana nacional. Això provoca que el termini total superi els dos anys i mig.

Durada mitjana dels procediments judicials per ocupació il·legal d'habitatges en les CCAA

Els experts recorden que aquesta tendència a l'alça ve impulsada per diversos factors, com el mal funcionament de l'Administració de Justícia per falta de mitjans; o la Llei d'Habitatge, una normativa que va entrar en vigor a Espanya el mes de maig passat i que ha portat un canvi en la Llei d'Enjudiciament Civil que provoca que el procés per a recuperar un habitatge encara sigui més complex. En la seva opinió, és necessari que es duguin a terme canvis normatius per a accelerar la recuperació dels immobles.