David Lucas, secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge, rep a idealista / news per repassar l'actualitat de l'habitatge públic a Espanya des de la visió de el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA). Lucas incideix en una nova política d'habitatge de Govern centrada més en el segment de l'lloguer que en la compravenda i destaca la importància d'augmentar l'oferta per reduir el preu de les cases. Malgrat aquesta afirmació, el polític no descarta intervenir el mercat de lloguer en zones tensionades, després d'analitzar els efectes de l'covid-19.

 

Com ha afectat l'covid-19 a l'habitatge?

Nosaltres crèiem que anava a tenir un impacte important i és per això que, des del principi, paralitzem els llançaments, prorroguem automàticament els contractes de lloguer propiciant acords entre arrendadors i arrendataris, a més d'incrementar les ajudes de el Pla Estatal d'Habitatge i també establir la possibilitat de finançament per a aquelles persones que no poguessin arribar a acords. Intentàvem evitar que ocorregués com en l'anterior crisi, però caldrà esperar que tot es normalitzi per veure quina ha estat la repercussió. Hem prorrogat novament les mesures fins al 31 de gener i esperem que siguin suficients per intentar contenir les possibles situacions de vulnerabilitat econòmica que s'estan produint o que ja s'han produït en la població.

 

¿Es plantegen prorrogar la prohibició de desnonar més enllà de el 31 de gener?

Hem estat prudents prorrogant la paralització dels llançaments per temps. En primer lloc va ser fins a l'estiu. Després, ampliem fins a finals de setembre i principis d'octubre, i ara hem ampliat fins a 31 de gener. Volem esperar a veure com evoluciona la pandèmia i també la crisi derivada d'aquesta per anar prenent mesures si fos necessari. Però d'aquí fins al dia 31 de gener hi ha temps suficient per analitzar-lo en funció de l'evolució. Es tornarà a parlar i si calgués prendre mesures, ja que es valoraria.

 

Pot augmentar la morositat en el mercat de lloguer?

Per les dades que m'arriben i, també, pel contacte que tinc permanentment amb el sector, em comenten que el que ha primat principalment han estat acords entre arrendadors i arrendataris, ja sigui amb grans forquilles o amb petits propietaris d'habitatge. Tant l'impagament de les rendes o el que pogués ser el no compliment dels contractes estan més subjecte a criteris de vulnerabilitat extrems. El que m'està arribant és que la morositat no és tan alta com en un principi es preveia, perquè estan funcionant bé les mesures que s'han implementat.

 

David Lucas, secretari general d'Habitatge

David Lucas, secretari general d'Habitatge

Deixant de banda el factor coronavirus, quin és el panorama de l'habitatge social a Espanya?

Hi ha hagut un gran esforç per part de les administracions públiques en la promoció d'habitatges, però en règim de compravenda. Han estat més de dos milions d'habitatges impulsades, la qual cosa és molt significatiu, però paral·lelament, l'habitatge públic assequible de lloguer no ha estat un element central d'actuació, quan ara sí que existeix una gran demanda. Només 290.000 habitatges de parc públic d'habitatges actual són de lloguer.

 

Lamentablement, moltes es van perdre perquè es van vendre a fons d'inversió en algun moment o perquè es van desqualificar. Però el que sí que és cert és que hem de fer un major esforç per garantir habitatges públics de lloguer a preus assequibles. I és per això que, fruit d'aquesta anàlisi, des del Govern d'Espanya es va començar a impulsar el Pla 20.000 per incidir en la conformació de parcs públics d'habitatge de lloguer estables.

 

Sóc conscient també que comunitats autònomes i ajuntaments també estan treballant en aquesta línia, però el que sí que evidencia la nostra política d'habitatge al llarg d'aquests anys és que es va primar la compravenda i no el lloguer.