Els estalvis, o més concretament la manca d'ells, són el principal escull que es troben els espanyols a l'hora d'afrontar la compra d'un habitatge, segons un estudi publicat per idealista amb dades d'idealista / data.

 

Tenint en compte la renda mitjana neta per llar que calcula l'INE (28.417 euros anuals), els espanyols podrien destinar de mitjana fins a 829 euros mensuals a el pagament de la hipoteca. Amb aquesta quota podrien fer-se amb un habitatge de fins a 252.819 euros més impostos ... sempre que comptaran amb uns estalvis de 70.789 euros (per pagar la part no finançada i els impostos, que són aproximadament un 28%).

 

Tot i això, el preu mitjà d'un habitatge a Espanya se situa en 213.143 euros, de manera que una família amb la renda mitjana podria comprar-la sense problemes aportant una menor quantitat d'estalvis: 59.680 euros. En qualsevol cas, aquest desemborsament suposaria 2,1 vegades la renda de la qual disposaria aquesta família durant un any.

 

El fet amb la renda mitjana pugui aspirar-se a habitatges més cars que la mitjana es repeteix en totes les comunitats autònomes excepte a Balears, Madrid i Canàries.

 

A les Illes Balears es dóna la major diferència entre la renda disponible i el preu mitjà d'un habitatge. Mentre el preu mitjà d'un habitatge a les illes és de 479.209 euros, el salari mitjà arribaria per fer front a la compra d'302.529 euros més impostos. Això sí, aportant 84.708 euros com a entrada (2,5 vegades la renda anual de la llar).

 

En el cas de Madrid, el preu mitjà de l'habitatge està situat en 317.242 euros, mentre que el màxim assolible per la renda mitjana de les llars és de 293.990 euros, amb uns estalvis necessaris de 76.437 euros (2,3 vegades la renda anual de la llar).

 

La situació és semblant a les Canàries, on un habitatge costa de mitjana 205.714 euros més impostos, enfront de la renda mitjana que permet la compra d'un habitatge de fins a 204.939 euros, al que caldria sumar 53.284 euros d'estalvis (2,3 vegades la renda anual de la llar).

 

Estalvis necessaris per CCAA

En totes les altres comunitats autònomes, la renda mitjana és suficient per comprar un habitatge de preu mitjà, tot i que la necessitat d'aportar estalvis varia en funció de la renda per llar, de l'preu mitjà de l'habitatge i dels impostos, que canvien d'una comunitat a una altra.

 

Després Balears, el valor de l'entrada més elevat es dóna a Catalunya (76.559) ia Madrid (82.483). El segueixen les entrades d'Euskadi (65.362 euros) i Andalusia (59.246 euros). Per contra a Extremadura es necessita la quantitat més baixa (29.015 euros), seguida per Castella-la Manxa (32.167 euros), Múrcia (32.897 euros), la Rioja (35.803 euros), Castella i Lleó (36.463 euros) i Aragó ( 38.604 euros). Són les úniques en què la necessitat d'estalvis baixa dels 40.000 euros.

 

Tot i això, aquestes quantitats suposen un esforç diferent en cada comunitat, tenint en compte la renda mitjana per llar en cadascuna d'elles. El major esforç per aconseguir els estalvis que permetin comprar un habitatge es dóna a Andalusia i Balears, on es necessita l'equivalent a la renda familiar de 2,5 anys per obtenir-los. Els segueixen Catalunya, Madrid i Canàries (2,3 anys), amb 2,1 anys es troba la Comunitat Valenciana i amb 1,9 anys Euskadi.

 

La Rioja, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Múrcia i Aragó són les comunitats en què s'exigeix ​​un esforç menor per reunir els estalvis necessaris per comprar un habitatge de preu mitjà amb la renda mitjana d'una llar (1,3 anys ), seguides de Navarra i Extremadura (1,4 anys), Astúries (1,5 anys), Cantàbria (1,7 anys) i Galícia (1,8 anys).