El Tribunal Suprem ha donat una bona notícia a aquells contribuents que van pagar la plusvàlua municipal sense ser el subjecte passiu, és a dir, quan ells no eren els obligats a pagar l'impost, i ho van fer en virtut d'un pacte o acord amb el venedor. Ara poden recórrer l'impost i recuperar el que s'ha pagat. Així, els ajuntaments no podran negar la possibilitat de recórrer.

 

De vegades, és habitual que el venedor i comprador d'un habitatge signin un contracte privat on es determini que és el comprador el que ha de pagar la plusvàlua municipal, malgrat que el subjecte passiu obligat a el pagament d'aquest tribut és el venedor (llevat de casos de donació o herència). Aquest tipus d'acords no està exempt de polèmica i fins i tot s'ha discutit si es tracta d'una clàusula abusiva i, per tant, nul·la.

 

Però aquest pacte entre les parts no modifica la condició de subjecte passiu. És a dir, per a l'Administració Tributària el subjecte passiu (l'obligat a l'pagament de l'impost) seguirà sent el transmetent en les transmissions oneroses (compra-venda, per exemple). Així ho disposa l'article 17.5 de la Llei general tributària.

 

Per això, s'ha qüestionat si en aquests casos, el que finalment paga l'impost (tot i no ser subjecte passiu de la mateixa), pot impugnar en tribunals la liquidació que s'hagi dictat, tal com recorda José María Salcedo, soci de l' despatx Àtic Jurídic.

 

Es pretén, en definitiva, que aquesta persona o entitat que va assumir el pagament de l'impost com si fos l'obligat a això, pugui després recórrer-en igualtat de condicions. I d'aquesta manera, pugui al·legar l'existència d'una pèrdua en la transmissió, o el caràcter confiscatori d'ell mateix, d'acord amb la darrera doctrina de l'Tribunal Constitucional.

 

En el cas plantejat davant el Tribunal Suprem, el venedor (l'obligat a pagar l'impost) va presentar l'autoliquidació de l'impost de plusvàlua municipal. Posteriorment, es va ocupar de sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació i la devolució dels ingressos indeguts. Però, un cop tal sol·licitud va ser desestimada per l'Ajuntament, ja va ser el comprador (el que va assumir en el seu dia el pagament de l'impost) el qual es va encarregar de recórrer personalment la denegació de l'Ajuntament. Tots els successius recursos que va presentar van ser igualment desestimats, sense entrar a valorar les al·legacions. I això, per l'únic motiu que es va considerar que ell no podia recórrer, i que només podia fer-ho el que al seu dia va ser el subjecte passiu de l'impost (el venedor). I així, el tema ha arribat finalment a el Tribunal Suprem ..

 

Per fi el Suprem ha aclarit si el que al seu dia no va ser subjecte passiu (però va pagar l'impost) pot recórrer la plusvàlua municipal. El Suprem considera que aquest recurs sí que és possible. L'advocat José María Salcedo, de Àtic Jurídic, ens explica els motius:

 

"L'article 14.2.d) de la Llei d'Hisendes locals, que regula els recursos contra actes dictats pels ajuntaments, considera que els" interessats "en el procediment poden presentar el recurs de reposició contra la plusvàlua municipal. I aquestes persones que van pagar l'impost sense ser subjectes passius, és obvi que han de tenir, al menys, la condició d'interessats, i per això poden presentar un recurs de reposició contra la plusvàlua. Per tant, si aquests interessats poden presentar el primer recurs contra la plusvàlua, no tindria sentit que després se'ls impedís acudir a la via judicial en el cas que tal recurs de reposició fora desestimat. Aquesta prohibició, per contra, podria vulnerar drets constitucionals, a l'impedir l'accés a el recurs a aquests interessats ".

 

Així, el Tribunal Suprem també empara el dret dels interessats a recórrer en via administrativa (reposició), econòmic-administrativa (quan estigui prevista) i contenciosa administrativa. En la sentència que comentem, ha fixat la següent doctrina legal: "S'ha de reconèixer legitimació per a recórrer a la via contenciosa administrativa per ostentar un interès legítim als que, sense ser els subjectes passius, assumeixin en virtut de pacte o contracte l'obligació tributària principal de pagament d'un tribut local -com l'impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana-, a l'estar legitimats per interposar el recurs de reposició tributari local en aquells casos, com el present, en què l'esmentat recurs exhaureix la via administrativa local. "

 

"Aquesta sentència suposa un alleujament per a molts contribuents, que van assumir el pagament de la plusvàlua municipal sense ser subjectes passius d'l'impost. I és que la possibilitat de combatre la plusvàlua municipal ja no es veurà llastada pel fet que el recurrent no fos, al seu dia, el subjecte passiu de l'impost ", sentencia Salcedo.

 

L'advocat de Àtic Jurídic recorda a més que el Tribunal Suprem resoldrà en breu aquesta mateixa qüestió, però per al cas que en lloc d'haver-se presentat una autoliquidació, hagués estat l'Ajuntament el que va dictar i notificar una liquidació. S'espera que la solució sigui idèntica en tots dos casos. D'aquesta manera, qualsevol empresa o entitat que va pagar la plusvàlua municipal sense ser el subjecte passiu de l'impost, podrà combatre amb les mateixes armes que tindria l'obligat segons la norma tributària. I això és, sens dubte, una gran notícia.