La Sala Primera del Tribunal Suprem s'ha pronunciat per primera vegada sobre la comissió que cobren els bancs de manera automàtica als hipotecats que impagan parcial o totalment la quota hipotecària mensual. Es tracta de la comissió per reclamació de posicions deutores i l'Alt Tribunal l'ha declarat nul·la per abusiva.

 

Per aquesta comissió, que podrem trobar habitualment en la clàusula quarta del contracte hipotecari, l'entitat financera pot cobrar entre 20 i 40 euros (depèn de l'import que es trobi estipulat) cada vegada que l'hipotecat no paga la quota o part de la mateixa. A més, cobra els interessos de demora, de manera que hi ha doble penalització o indemnització a favor del banc.

 

El Suprem estima que es tracta d'una comissió (en el cas resolt de Kutxabank) que no compleix les exigències del Banc d'Espanya perquè es planteja com una reiteració i com una reclamació automàtica. Tampoc discrimina períodes de mora, de manera que n'hi ha prou l'impagament de la quota en la data de pagament prevista perquè, a més dels interessos moratoris, el banc coure aquesta comissió automàticament.

 

El Suprem assenyala que tal com està redactada tampoc identifica quin tipus de gestió es va a dur a terme (el deixa per a un moment posterior), de manera que no es pot deduir que això generarà una despesa efectiva (no és igual requerir in situ al client que es persona a l'oficina per a una altra gestió, de fer una simple trucada de telèfon, que enviar-li una carta per correu certificat amb justificant de recepció o un burofax, o fer-li un requeriment notarial).

 

L'Alt Tribunal assegura que la indeterminació de la comissió és la que genera l'abusivitat, ja que se suma als interessos de demora a manera de sanció pel mateix concepte: l'impagament de la quota hipotecària.

 

A més, una clàusula com la enjudiciada conté una alteració de la càrrega de la prova en perjudici del consumidor: hauria de ser el banc el que provés la realitat de la gestió i el seu preu, però, amb la clàusula, es trasllada al consumidor l'obligació de provar o que no hi ha hagut gestió, o que no ha tingut el cost fixat en el contracte, o ambdues circumstàncies. El que també podria incórrer en la prohibició prevista en l'art. 88.2 TRLGCU.

 

La sentència del Tribunal Suprem es recolza sobre la jurisprudència de la Justícia europea. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 3 d'octubre de 2019 (assumpte C-621/17, Gyula Kiss) ha establert, respecte de les despeses que pot comportar un contracte de préstec, que el consumidor ha de poder comprovar que no hi ha solapament entre els diferents despeses o entre els serveis que aquells retribueixen.

 

Al seu torn, la STJUE de 26 de febrer de 2015 (assumpte C-143/13, Matei), referida -entre altres- a una denominada «comissió de risc», va declarar que una clàusula que permet, sense contrapartida, la retribució del simple risc del préstec, que ja està cobert per les conseqüències legals i contractuals de l'impagament, pot resultar abusiva.

 

Carmen Giménez, advocada titular del despatx d'advocats G & G Advocats, explica que aquesta comissió ja s'ha anat declarant abusiva per diversos jutjats i audiències provincials, per establir-se pel sol fet d'incomplir el contracte deixant sense pagar una quota, cosa que no es correspon amb el cost real d'un servei prestat pel banc o amb un perjudici causat a l'entitat. El servei només és per a l'entitat financera, única interessada a reclamar el pagament.

 

Com reclamar els imports cobrats indegudament

Com procedir a la reclamació dels imports cobrats per aplicació de la comissió per reclamació de posicions deutores, comissió de descobert o comissió per posicions deutores ?.

 

Si el teu banc et va cobrar per l'impagament d'una o diverses quotes hipotecàries, de manera parcial o total, l'import que apareix en la seva escriptura d'hipoteca per aquest concepte (recordeu que el podrà trobar a la clàusula quarta de les financeres, titulada "comissions "), has de seguir els següents passos:

 

Especificant cada import cobrat per aquest concepte i la data, haurà de dirigir reclamació al servei d'atenció al client de l'entitat, sol·licitant la devolució d'aquests imports, més els interessos legals calculats des de cada cobrament fins que li facin el reintegrament.

Si en un termini de dos mesos no han contestat o tens resposta negativa, hauràs de procedir a sol·licitar la nul·litat d'aquesta clàusula, nul·litat que haurà de tenir la conseqüència que el banc et torni els imports pagats més els interessos legals. Per a aquest procediment judicial, necessitaràs d'advocat i procurador.

 

Cal tenir en compte que l'acció jutjada per aquesta sentència del Tribunal Suprem del passat 25 d'Octubre, és contra una entitat, en concret Kutxabank, de manera que les clàusules imposades per les altres entitats, en no veure afectades directament per aquesta sentència, hauran de ser declarades nul·les prèviament a obtenir la restitució dels imports indegudament pagats per aquesta comissió.

 

 

FONT: IDEALISTA/NEWS