Llavors, l'arquitectura està infravalorada a Espanya?

 

Sens dubte, és una disciplina artística que moltes vegades no es considera com a tal. De fet, si agafes un suplement d'art un diumenge, la meitat està dedicat a literatura i l'altres a música o pintura, però la crítica d'arquitectura pràcticament ni apareix. No és una cosa de domini i de consum diari. Crec que és una pena per que hi ha molta gent que li agrada. Ens falta l'traslladar el coneixement i el gust per aquesta disciplina a la classe mitjana espanyola i ens queda molt per aconseguir-ho. Hi ha molt poc interès pel patrimoni arquitectònic i és una pena.

 

Com es fomenta l'interès pels dissenys de qualitat?

 

La demanda de la bona arquitectura ha de venir des de baix i això s'aconsegueix amb una única paraula: fomentant la cultura arquitectònica als nens, realitzant crítiques als diaris, entre altres estratègies. Per exemple, en l'època del franquisme, si et compraves un cotxe, et quedaves amb el que et tocava, ja que hi havia 'només tres models', i no podies triar ni el color. Actualment, quan algú vol comprar un vehicle compra tres revistes per escollir models, analitza els diferents cotxes del mercat, etc. Això crea un consumidor informat que sap el que vol. Fins als nens saben de cotxes.

 

Això mateix calia aplicar-lo a l'arquitectura, perquè la gent sàpiga distingir d'un edifici interessant d'un altre que no ho és. Aquesta actitud, provocaria que cuidáramos més de les nostres ciutats. Per exemple, una cosa que passa a Madrid i que no passa en altres llocs és el tancament de les terrasses. Molts edificis, que eren molt dignes i correctes, estaven molt bé abans de col·locar tancaments, cadascun d'una manera diferent. Això s'ha convertit en barraquisme vertical. A les ciutats cultes no es tanquen les terrasses. Als propietaris no se'ls ocorre pintar una de vermell i al veí de taronja, això és cultura. Elevar el nivell cultural no es pot fer de la nit al dia, és com una pluja fina que va caient i al llarg dels anys ja et trobes que ha calat i que s'ha forjada una societat més desenvolupada.

 

¿Construir bell no és més car?

 

En absolut. És un tema cultural, si vas a vendre un edifici si o si, el promotor no construeix 'bonic'. Si l'usuari final no ho valora, el promotor tampoc es va a esforçar. Crec que és una cosa que ha de venir de baix.

 

¿Actualment, no està canviant?

 

Sí, perquè el consumidor final cada vegada valora més el disseny, una bona distribució i el nivell cultural dels espanyols és més alt, lògicament.

 

La pregunta del milió per als madrilenys, quan acabaran les obres de Canalejas?

 

Esperem acabar-per a finals d'any. Cal destacar que ha estat una obra molt complicada, no només pel que fa a la tècnica, sinó per tot el procés de tramitació. Canalejas no només és una obra arquitectònica, també engloba tota l'operació urbanística que s'està desenvolupant i que ha d'estar acabada alhora. Finalment, cal destacar que és un desenvolupament molt ampli que tot es relaciona i coordinar tota l'obra ha estat un procés molt complicat.

 

Quin futur li espera a l'estudi?

 

Abans t'he comentat que és molt complicat parlar del futur. Mentre els professionals que l'integrem i el mercat estigui bé i amb treball Lamela seguirà.

 

Teniu pensat obrir més oficines?

 

Sempre estem obrint i tancant. He obert vuit oficines fora d'Espanya i m'ha tocat tancar alguna. En el seu moment, vam obrir Xangai i es va tancar, igual que va succeir amb les d'Abu Dhabi i Doha. Rotterdam, Mèxic i Varsòvia segueixen operatives. Quan sorgeixen les oportunitats cal obrir i quan desapareixen tancar. El que tenim clar és que la nostra seu principal està Madrid i és la que ha de marcar el ritme de totes la resta.

 

¿Construïu habitatges unifamiliars?

 

Hem dissenyat pocs habitatges unifamiliars, però alguna sí, tot i que, cal reconèixer que no és la nostra major especialitat.

 

Què opines de l'arquitectura vegetal?

 

Jo crec que, en arquitectura, les modes són complicades. Jo tinc l'experiència, com a arquitecte veterà, que és millor allunyar-se de les modes. Quan vaig acabar la carrera era l'època plena del postmodernisme, va ser com un autèntic tsunami que ens va arrasar a tots i pel qual tots ens vam interessar. Va ser una moda que afortunadament va desaparèixer en poc temps. Jo crec que les modes passatgeres són dolentes. El cal intentar és que els passos que donin siguin sòlids i amb cap. L'arquitectura vegetal té el seu interès quan és apropiada per al que es pretén, però no cal passar-se, tot ha de tenir el seu equilibri.