La vulneració del principi de capacitat econòmica, confirmada pel Tribunal Constitucional

Ara per ara, l'única inconstitucionalitat confirmada és la del principi de capacitat econòmica, que preveu l'article 31 de la Carta Magna. El Tribunal Constitucional, en la sentència de 2017.05.11, va declarar que l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys és inconstitucional quan grava situacions inexpressives de capacitat econòmica. És a dir, transmissions en què no s'ha produït increment de valor del terreny.

 

Una qüestió diferent és la de determinar quan s'ha produït una situació inexpressiva de capacitat econòmica. Corresponia al legislador determinar-ho, i gairebé dos anys després, seguim a l'espera. Els problemes que aquesta desídia està creant als contribuents són innombrables.

 

El Tribunal Constitucional decidirà en breu si, a més, l'impost a confiscatori

La cosa no queda aquí. I és que l'impost de plusvàlua municipal podria ser també inconstitucional, per confiscatori, en els casos en què la quota que resulti a pagar, absorbeixi gran part o la totalitat del guany obtingut en la transmissió. En aquest cas es podria estar vulnerant novament l'article 31.1 de la Constitució, però pel que fa a la prohibició de confiscatorietat.

 

Quan un impost és confiscatori, és una cosa que haurà de decidir el Tribunal Constitucional en els propers mesos. De fet, ja s'ha admès a tràmit una qüestió d'inconstitucionalitat en aquest sentit, plantejada pel Jutjat del Contenciós número 32 de Madrid.

 

El màxim intèrpret de la Constitució haurà de determinar si l'impost a pagar pot suposar més d'un 50% de la capacitat econòmica posada de manifest pel contribuent, i si s'ha de tenir en compte en aquest còmput tan sols l'impost de plusvàlua municipal, o també la resta de tributs que graven la transmissió (IRPF, Actes Jurídics Documentats ...).

 

La greu vulneració del principi d'igualtat

Finalment, i encara que sembli increïble, l'impost de plusvàlua municipal també podria vulnerar el principi d'igualtat. I això, perquè la forma en què es gestiona l'impost (liquidació o autoliquidació), està provocant enormes desigualtats entre contribuents que es troben en situacions idèntiques.

 

Cal tenir en compte que la regla general és el sistema de declaració amb liquidació. El contribuent presenta una simple declaració informant de la transmissió, i és l'Ajuntament és que calcula i liquida la quota que resulta a pagar.

 

Alternativament, i només quan així ho prevegi l'Ordenança municipal, es podrà optar pel sistema d'autoliquidació. En aquests casos, serà el contribuent el que declararà la transmissió realitzada ia més de calcular la suma total que resulta a ingressar.

 

Doncs bé, en el primer cas, els contribuents només tenen un mes per recórrer la liquidació que dicti l'Ajuntament. No obstant això, en cas de presentar una autoliquidació, el contribuent tindrà quatre anys per rectificar.

 

Això explica el gran nombre de contribuents que s'han quedat literalment "fora de joc" en els últims anys. Quan s'han adonat que havien pagat l'impost de plusvàlua municipal, tot i haver transmès un terreny en pèrdues, ja havia passat el termini del mes per recórrer.

 

Aquesta situació ha creat evidents desigualtats entre contribuents de municipis veïns. Cal tenir en compte que és l'Ajuntament, i no el contribuent, el que decideix la manera de gestionar l'impost.

 

Però encara hi ha més. Molts ajuntaments han modificat en els darrers anys la seva Ordenança, imposant el sistema de declaració amb liquidació, per assegurar d'aquesta manera que els contribuents només tindrien un mes per recórrer la plusvàlua municipal. D'aquesta manera, s'han blindat, literalment, davant la previsible allau de recursos en matèria de plusvàlua municipal.

 

Això ha provocat que, dins d'un mateix municipi, hi hagi contribuents que autoliquidaron l'impost i tenen quatre anys per sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts, i altres que, després de la modificació de l'Ordenança, van rebre una liquidació, i només van tenir un mes per recórrer-la.

 

Em consta que algun jutjat ja ha plantejat qüestió d'inconstitucionalitat per aquesta vulneració del principi d'igualtat. No obstant això, de moment encara no s'ha produït la seva admissió a tràmit.

 

Tenint en compte tot l'anterior, la pregunta és inevitable: ¿A què espera el legislador a modificar l'impost de plusvàlua municipal?

 

José María Salcedo és advocat i soci de Àtic Jurídic. Especialista en la interposició de recursos contra Hisenda, és autor de la "Guia pràctica per impugnar la plusvàlua municipal", i col·laborador habitual en mitjans de comunicació.