Actualment lidera la classificació Suècia, on el tipus màxim de gravamen sobre la renda arriba al 57,1%; el segueixen Dinamarca (55,8%), Grècia (55%), Bèlgica (53,2%) i Portugal (53%).

Amb un tipus d'entre el 50% i el 52% trobem a Eslovènia, Àustria, Finlàndia, França i Països Baixos. En el cas que tiri endavant la proposta de l'Executiu, Espanya estaria en línia d'aquests països tenint en compte el tipus màxim mitjà en el conjunt del país (50%).

Per sota d'aquest 50% ja estan Irlanda (48%), Alemanya (47,5%), Itàlia (47,2%) i Luxemburg (45,8%). A dia d'avui Espanya es troba just per darrere d'aquest país en el rànquing, amb aquest 45%, empatada amb Regne Unit i lleugerament per sobre de la mitjana de l'eurozona (42,6%).

A la llista també trobem diversos països que apliquen un tipus màxim inferior al 40%, com Noruega, Xipre o Malta, i que permeten que la mitjana dels Vint se situï en el 39%. Fins i tot hi ha diversos socis comunitaris que apliquen un tipus inferior al 20%: és el cas de la República Txeca, Lituània, Hongria, Bulgària i Romania. Aquests dos últims països tanquen la classificació amb un tipus màxim del 10%.

Les regions amb el tipus més alt

L'IRPF és un impost en què les autonomies tenen competència. Així, les rendes estan sotmeses a un tipus nacional (comuna per a totes les regions) i un altre d'autonòmic. Les regions amb els trams més elevats sumant les dues parts són Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana, La Rioja, Cantàbria i Astúries, per la qual cosa es convertirien en les més afectades per la pujada impositiva a les rendes altes, sobretot la regió catalana.

I és que és on hi ha més persones amb rendes que superen aquests 150.000 euros anuals. Segons els tècnics d'Hisenda, la pujada de l'IRPF a les rendes altes tindria efectes sobre unes 22.000 persones, més que a Andalusia i Comunitat Valenciana juntes (13.600 persones). Si en aquestes CCAA s'aplicaria un 52%, en el cas de Madrid seria un 47,5%.