A la capital d'Espanya, el preu de l'habitatge ha pujat un 7% en l'últim any, però un 18,4% en els últims cinc anys. I en comparació amb els ingressos l'habitatge està sobrevalorat un 15%.

The Economist The Economist The Economist ha comparat el preu de l'habitatge amb els lloguers i els ingressos mitjans de les llars per saber si l'encariment de l'habitatge està fonamentat o no. Així, si el preu de l'habitatge puja més ràpid a llarg termini que els lloguers o els ingressos de les llars llavors es produeix una situació insostenible. O llavors els salaris hauran d'augmentar.

Les tres raons que dóna el setmanari econòmic britànic per explicar per que ara pot estar tocant a la seva fi l'auge de l'habitatge són la demanda, l'oferta i el preu dels diners.

- Demanda: en els darrers anys hi ha hagut un èxode de població a les ciutats. Per exemple, més d'un terç de la població de Londres va néixer a l'estranger i en Toronto, és més de la meitat. De fet, en 22 de les ciutats analitzades la població va augmentar de mitjana un 12% en l'última dècada. Un altre impuls a la demanda prové dels inversors estrangers. Auckland, Londres, Sydney i Vancouver han atret grans inversions, sobretot, procedents de la Xina.

No obstant això, The Economist prediu que el creixement en la població de les ciutats globalitzades aviat començarà a desaccelerar. I una de les raons per les quals les persones poden deixar d'acudir en massa a les ciutats és per les dificultats d'entrada del capital. Per exemple, Vancouver ha posat traves als estrangers per comprar casa. Austràlia ha augmentat els impostos a la compra d'habitatge per als no residents i Nova Zelanda ha prohibit directament als estrangers adquirir immobles.

- Oferta: ja no s'aixequen tantes habitatges nous en les principals ciutats del món. A Londres la població va créixer gairebé dues vegades més ràpid que l'estoc d'habitatges. Així, si es comparen els nous habitatges amb el creixement de la població, es veu que hi ha 10 ciutats amb un dèficit de 28.000 llars a l'any en l'última dècada.

- La política monetària laxa dels bancs centrals: des de l'esclat de la crisi financera la política laxa dels principals bancs centrals del món ha fet que les hipoteques siguin extremadament barates. Això ha provocat que els diners barat hagi reduït la rendibilitat dels bons, empenyent els inversors a altres actius, principalment als immobles.

Però ja s'ha iniciat un nou cicle de pujades dels tipus d'interès. Als EUA el banc central ha pujat diverses vegades el preu del diner ia Europa el Banc Central Europeu es prepara per fer la primera pujada al setembre de 2019, segons les previsions del mercat. Seria la primera pujada en 8 anys, ja que l'última vegada que el BCE va revisar a l'alça el preu del diner va ser a l'octubre de 2011.