Els compradors d'un habitatge havien atorgat dues escriptures públiques de préstec en l'any 2007, la primera d'elles se subroga en el préstec hipotecari del promotor, novándolo i ampliant-ho, i la segona d'elles per contraure un altre préstec per finançar l'habitatge. En ambdós casos, s'establia un primer any de préstec a interès fix i, transcorregut el primer any, un préstec a interès variable (del 5,20% el primer i del 5,50% el segon), on es contenien uns límits màxim i mínim a la delimitació del tipus d'interès.

El client va signar amb el banc un contracte pel qual modificaven les condicions de les dues escriptures hipotecàries. En tots dos casos es va estipular una baixada de la clàusula sòl fins al 2,25%, a canvi de la renúncia expressa a exercir qualsevol acció judicial contra el banc. A més, constava el consentiment exprés del client que entenia que el tipus d'interès del préstec mai anava a baixar del 2,25% nominal anual.

Posteriorment els hipotecats van demandar al banc demanant la nul·litat de la clàusula sòl dels dos préstecs, fonamentant-se en la manca de transparència d'aquesta clàusula. A més, també van demanar la restitució de les quantitats indegudament cobrades des del 9 de maig de 2013, data en què el Tribunal Suprem sentenciava contra BBVA, NGC Banc i diverses caixes rurals per les 'terra' que s'haguessin concedit sense transparència.

En primera i en segona instància se'ls va donar la raó als clients: es va declarar la nul·litat de la clàusula i es va condemnar a la banca a retornar el que hagués cobrat de més a partir del 9 de maig de 2013.

Posteriorment Ibercaja va interposar recurs de cassació davant el Suprem. Aquesta sentència es dicta a favor seu i assenyala que els acords signats entre els bancs i els afectats per les clàusules sòl per evitar anar a judici són vàlids sempre que el client hagi estat informat sobre les conseqüències.

A més, l'Alt Tribunal subratlla que cal comprovar d'ofici que s'hagin complert les exigències de transparència en l'acord. És a dir, que els clients consumidors estaven en condicions de conèixer les conseqüències econòmiques i jurídiques de la seva acceptació: que es reduïa el límit mínim de l'interès al 2,25% i que no es discutiria la validesa de les clàusules sòl contingudes en el contracte originari .