La situació de l'anomenada estratègia de l'est, el desenvolupament urbanístic dels PAUs dels Berrocales, Els Ahijones, Valdecarros i Els Turons que preveu la construcció de més de 100.000 habitatges, és el millor exemple que l'obra nova a Madrid està congelada. Aquests PAUs es troben en guaret per unes taules de treball que estan eternitzant uns projectes urbanístics que ja porten presents des del PGOU de Madrid de 1997 i que estan beneïts pel Tribunal Suprem des de fa un any, però que han trobat en la postura de l'Ajuntament un nou escull.

Els estudis sectorials sostenen que Madrid es quedarà sense sòl apte per construir habitatge nou a menys d'un any, i que està situació provocarà una pressió sobre el preu de la matèria primera, que és el sòl, sobretot en aquelles zones on encara queda sòl finalista com Valdebebas o El Cañaveral, on els preus s'han duplicat en els últims tres anys.

"La paralització d'aquests projectes continua i els preus de les cases pugen, ja que la demanda està creixent més que l'oferta", aclareixen fonts del sector. "L'escassetat d'habitatge assequible a la capital és un fet i si això no es soluciona, els preus d'altres zones seguiran pujant i molta gent s'haurà de marxar a altres municipis per trobar una casa que puguin pagar", concreten.

Ens trobem davant d'una situació que ens retorna als anys 80 i 90, quan Madrid va viure un èxode de població jove cap a zones limítrofes com Alcobendas, Alcorcón, Móstoles o Fuenlabrada. Aquí va ser on es va començar a elaborar el que es diu en el món urbanístic com 'la teoria del donut': la capital va deixar de créixer per afavorir als seus voltants.

Madrid va perdre població en l'última dècada del segle passat davant la falta de nou habitatge provocada per les mesures adoptades pel Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de 1985, ideat per Eduardo Mangada, catedràtic d'Urbanisme i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Madrid amb Enrique Tierno Galván com a alcalde, i posteriorment Conseller d'Ordenació del Territori, Medi Ambient i Habitatge amb Joaquín Leguina com a president de la Comunitat de Madrid.

Als anys 80, la capital entrava de ple en la democràcia i, en matèria urbanística, actualitzava els antics plans d'habitatge en règim franquista, dins d'un context de crisi econòmica generalitzada que es portava arrossegant des de finals dels 70: la Crisi mundial del Petroli, la situació de depressió a Espanya, amb un alt atur o la devaluació de la moneda espanyola.

El PGOU de 1985 va millorar moltes zones de la capital, com el final de les barraques en zones d'Orcasitas, Usera o Vallecas, es va eliminar el 'Scalextric' d'Atocha i es va començar el projecte de la Fira de Congressos de Madrid, actual IFEMA.

Però el que també va provocar l'anomenat 'Pla Mangada' va ser una paralització tècnica de la concessió de llicències per a la construcció d'habitatge lliure a la capital, fins i tot abans de l'aprovació del pla urbanístic en 1985.

"El Pla Mangada va cometre un error que va ser pensar que Madrid no anava a créixer més. La seva mentalitat, dins d'un context de crisi econòmica, era pensar que la crisi havia de ser eterna".