És la història del pèndol. Durant el boom immobiliari l'eleva disponibilitat dels bancs per vendre hipoteques finançant el 100% i fins i tot el 110% de la compra va atreure a tots els particulars, fins i tot a aquells que no disposaven d'estalvis (avui dia és impossible accedir a una hipoteca si no tens uns determinats estalvis, per exemple, del 20% del preu de la casa). Aquesta política de barra lliure va provocar la sortida dels inversors més professionals "per la baixa rendibilitat en el lloguer i els elevats preus dels habitatges".

Durant 2007, any que comença a la sèrie històrica del Consell General del Notariat, el percentatge d'habitatges que es compraven amb hipoteca era just el contrari als anys més durs de la crisi, d'un 61% de mitjana. I durant 2008, any en què oficialment va esclatar la bombolla immobiliària, el percentatge va baixar a un 53% de mitjana.

Així, en els anys més negres de la crisi el nombre d'operacions que es pagaven al comptat va començar a pujar com l'escuma: van començar a entrar els professionals i els petits inversors perquè van veure una bona oportunitat de compra davant la caiguda dels preus i el increment del mercat de lloguer, sobretot en les grans ciutats. Els compradors particulars d'ingressos més baixos van ser expulsats del mercat de compra pel tancament amb pany i forrellat del crèdit.

El pitjor mes va ser octubre de 2013, quan només el 28% de les operacions es van tancar mitjançant un crèdit hipotecari. És a dir, el 72% de les compres es van pagar amb diners en efectiu.

Però això és una història d'anada i tornada, així que ara en la fase de recuperació les estadístiques reflecteixen un augment de les operacions d'adquisició de casa amb hipoteca, en detriment de les pagades trinco-trinco. De mitjana, durant aquest any el percentatge d'habitatges adquirits amb un préstec és del 44%. I l'última dada disponible del Consell General del Notariat és del 45% a juny de 2017.

"Un cop els bancs van fer els seus deures i van veure que necessitaven tornar a prestar per reduir la caiguda dels seus saldos hipotecaris, i veient l'estabilitat dels preus (increments en certes zones amb més demanda), vam començar a veure com els compradors particulars tornaven a sol·licitar finançament per comprar habitatges ", subratlla Villén.

I és que convé recordar que actualment s'està lliurant una guerra entre els bancs per captar hipotecats. El saldo viu hipotecari, és a dir, el volum de diners prestats que encara segueix "viu" per comprar casa, continua baixant perquè es cancel·len més préstecs que els que es donen. Això vol dir que la banca està perdent ingressos procedents del cobrament d'interessos a aquestes hipoteques concedides.