El Tribunal va donar la raó a la Sareb i la Ceca, que van presentar recursos contra l'aplicació d'aquesta mesura en la qual se'ls demanava abonar 633 euros per cada expedient que s'obrís en detectar un pis buit i 286 euros per cada requeriment extra en cas d'incompliment per part de l'amo.

El tràmit va néixer fa un any, al setembre de 2016, amb els vots de l'equip de Govern municipal, ERC i l'abstenció de CiU (actual PdeCat) i la CUP. Estava pensat per a grans forquilles i una mesura dins de la Llei catalana 18/2007 del Dret a l'Habitatge on s'especifica que "un immoble desocupat per un període superior als dos anys és una anomalia".

Les entitats que van ser multades per l'Ajuntament van al·legar que no tenen altra intenció que "vendre aquests habitatges buits que van rebre" i no tenen "voluntat patrimonialista".

Amb aquestes dues sentències, ja sumen tres que el TSJC ha emès contra el consistori barceloní. Des de l'Ajuntament ja van manifestar que la taxa era "absolutament legal" tot i que no pot cobrar-les. "Si l'Ajuntament va impulsar la taxa és perquè la Generalitat no ho havia fet", va declarar Gerardo Pisarello, tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

Què diu la llei?

Segons els jutges, un impost d'aquestes característiques ho podria imposar, en tot cas, la Generalitat que sí que té competències segons les seves normatives autonòmiques. Entre les competències municipals en matèria d'habitatge no hi ha la de legislar taxes, tot i que sí gestionar els tributs. La Llei catalana de 2007 (18/2007), de fet, reserva les competències a la Generalitat d'adoptar mesures fiscals amb els pisos buits.

El que sí que recull la llei, en l'article 42, és que la Generalitat ha de "coordinar-se amb les administracions locals per impulsar polítiques que fomentin la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats" i, alhora, segons l'article 42.2 han de "donar garanties als propietaris d'habitatges desocupats sobre el cobrament de les rendes o la reparació de desperfectes". És a dir, la Llei 18/2007 permet que es faci el rastreig que desenvolupa el Consistori, que col·labori a incorporar aquests pisos al mercat de lloguer, però no recull en cap punt que pugui crear taxes.