Les columnes de fum es podien veure des de l'espai. Aquest foc, segurament obra d'un tro o excursionista negligent, va calar àmplies extensions de torba vegetal, una de les masses vegetals més inflamables que es coneixen, cosa que fa aquest tipus de focs pràcticament inextinguibles durant setmanes.

En perdre les extensions de gel subterrani perenne que s'han acumulat durant milers d'anys a les zones àrtiques, el desglaç està començant a exposar terreny ric en carboni i matèria vegetal comprimida per la congelació de l'hivern. Només amb la fi del conegut com a "permafrost" de les regions àrtiques està accelerant l'emissió de C02 i metà a l'atmosfera, de manera que si s'afegeixen aquests incendis estivals a l'equació els efectes poden ser catastròfics.

Els incendis com el d'aquest estiu a Groenlàndia a més despositan sutge en capes de gel i glaceres més al nord, de manera que al tenyir-se de negre, la descongelació s'accelera, el que contribuiria a l'augment del nivell del mar.

Per si fos poc, Groenlàndia (pertanyent a Dinamarca) no té experts o serveis per atacar aquests incendis rarament vistos, mentre que la Unió Europea s'enfronta al debat d'incloure a Groenlàndia i altres parts de l'àrtic europeu en el sistema d'alerta primerenca d'incendis durant l'estiu.

Aquest cicle de major augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle pels incendis, sumat al desgel, podrien accelerar els processos d'escalfament global que estan darrere dels mortífers incendis a Portugal, Espanya o Califòrnia (EUA).

Estius més càlids, desertificació, sequeres més prolongades i forts vents estan convertint zones del planeta en autèntics inferns durant l'estiu, com proven els gairebé 8.000 incendis de Califòrnia. Ara els incendis ja no tenen lloc només en zones muntanyoses i boscoses, sinó també en llocs plans, on els forts vents secs porten el foc des de l'aire, com va passar recentment a Santa Rosa (Califòrnia).

Mentrestant, els mercats immobiliaris en zones d'alt risc d'incendis als Estats Units (com als voltants de Phoenix o Sant Diego) no deixen de despertar interès, malgrat que tot indica que es convertiran en pastura de les flames tard o d'hora.

De la mateixa manera, llocs en reg de ser arrasats pel nivell de la mar i fenòmens atmosfèrics cada vegada més extrems s'enfronten al dilema de contenir el creixement urbà o realitzar planificacions per a un món amb un clima cada vegada més extrem.