Quins són els requisits que ha de complir la comissió d'obertura i, en general, qualsevol comissió bancària?

Segons la normativa que regula les comissions bancàries en general, concretament l'Ordre EHA / 2899/2011, de transparència i protecció del client de serveis bancaris, que va derogar l'Ordre de 12 de desembre de 1989, que les regulava igualment; aquestes comissions han de respondre a serveis prestats i acceptats o sol·licitats pel client.

És a dir, la comissió resultarà adequada, i el client hi haurà d'abonar-, si va sol·licitar els determinats serveis corresponents a la mateixa, o si aquests serveis concrets es van prestar i van ser acceptats.

Per tant, resulta imprescindible recalcar que els serveis que es corresponen amb el preu de la comissió, han de ser: 1) acceptats o sol·licitats pel client bancari, 2) prestats per l'entitat, 3) han de ser concrets i reals, és a dir, que es puguin demostrar.

¿Es pot considerar que la clàusula que conté la comissió d'obertura d'una hipoteca pot ser abusiva?

Tot i que la jurisprudència encara no és pacífica, ja hi ha sentències (la majoria), que indiquen que efectivament ens trobem davant d'una altra de les moltes clàusules abusives que ens "colen" en el contracte d'hipoteca; i les raons es troben precisament en esbrinar, i per tant demostrar, si l'import de la comissió obeeix o no, a una despesa que va haver de fer el Banc per la concessió de la hipoteca.

Ens trobem amb una clàusula, que, en el seu contingut genèric, no resulta negociada entre banc i hipotecat. Ha estat redactada per una generalitat de contractes iguals o similars, per la qual cosa s'ha imposat en el contracte de préstec per part de l'entitat financera.

Per considerar abusiva una clàusula, cal acudir al criteri general establert a la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, la qual ens diu que: "es consideraran clàusules abusives totes les estipulacions no negociades individualment i totes aquelles pràctiques no consentides expressament que , en contra de les exigències de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i usuari, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts que es derivin del contracte ".

En aquest sentit, i per falta de reciprocitat, seria abusiva una clàusula que imposés comissions sense causa, això és que no estiguessin basades en la prestació d'un servei concret pel professional o empresari.

I és en aquest cas, en què hi pot haver la comissió d'obertura, que encara pactada en el contracte, no trobi cap explicació, ja que s'hauria d'acreditar per part del professional o entitat financera prestador que aquesta despesa es correspon amb determinades gestions reals i concretes.

En aquest sentit ja tenim pronunciaments de les audiències provincials com les de Madrid, Saragossa i Astúries, les que s'han sumat a la consolidada doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que sosté que les despeses i comissions han de quedar degudament justificades en el sentit que obeeixen a serveis efectivament prestats.