Heus aquí les ximpleries que cometem:

1. Les paraules seductores. Quan ens mostren un pis per Internet ens parlen de la "coqueta habitació dels nens", l ' "àmplia cuina americana", una terrassa amb "decoració escandinava" ... ". Aquestes visualitzacions ens creen esquemes mentals que condicionen el nostre interès. Per evitar-n'hi ha prou amb preguntar-se com són de veritat aquests llocs sense tots aquests atributs: terrassa, habitació, cuina ...

2. Manca de temps. El nostre treball ens impedeix dedicar temps a comprar / llogar un pis de manera que mirem les ofertes per sobre i anem a tir fet. Error: les possibilitats d'equivocar-se i lamentar-ho són directament proporcionals a l'escassetat de temps invertit. El cervell vol estalviar energia i pren decisions precipitades. Es corregeix prenent-cada dia una bona estona per mirar i triar pisos. I en els caps de setmana, per visitar. Cal tenir un mètode.

3. Fer servir poca informació. L'experiència es basa en prendre decisions correctes basades en tota la informació atresorada en la nostra vida en un camp determinat. Però només lloguem o comprem de tant en tant. Per compensar-ho, cal reunir tota la informació possible i processar-la. Fer càlculs, prendre nota de coses a favor i en contra, i carregar al nostre cervell de dades fent-nos moltes preguntes. Això li permetrà al cervell prendre la millor decisió en tant a lloc i preu.

4. L'obsessió del detall. No hi ha cap pis o casa totalment ideal, ja que fins el més atractiu sempre té alguna cosa que no ens agrada. De vegades, el rebutgem perquè ens obsessionem amb aquest detall, que pot ser una terrassa amb el terra trencat, o una cuina amb la campana feta malbé. Hem de pensar què suposa això en l'oferta general i si és fàcil de resoldre. Així no deixarem passar una bona oportunitat.

5. Les decisions en parella. Quan es negocia comprar / llogar un pis en parella es confronten dues maneres de veure la realitat. Això no seria un problema si els dos membres de la parella fossin sincers. Però sempre sorgeixen biaixos cognitius basats en complexos inconscients: el lloc li porta mals records a un; l'altra persona s'ha obsessionat amb el dormitori; hi ha la influència de la mare ... El millor és que la parella faci un examen dels seus propis biaixos cognitius, per saber si estan compartint la informació objectivament correcta, o només s'estan deixant portar per una emoció oculta i irracional.