José María Salcedo, recorda que l'article 23.2 de la Llei de l'IRPF regula la reducció del 60% aplicable sobre els rendiments obtinguts pel lloguer d'immobles destinats a habitatge del llogater. Això vol dir que es poden deduir aquells que destinin l'immoble a habitatge i no a despatx o oficina, fins i tot si l'arrendatari és una persona jurídica.

No obstant això, l'expert recorda que el problema es planteja quan el contribuent no ha declarat els rendiments per pròpia voluntat i només ho ha fet quan Hisenda ha iniciat una comprovació o inspecció referida a aquests rendiments.

El TEAC ha resolt aquesta qüestió en una recent resolució dictada en unificació de criteri. L'objecte d'aquest recurs és el de decidir quina és la interpretació que haurà de seguir l'Administració, davant la disparitat de criteris administratius. En aquest cas, el recurs es va plantejar contra una resolució del TEAR de Madrid que va considerar que la reducció sí que era aplicable, encara que el contribuent no hagués inclòs inicialment en el seu autoliquidació els ingressos obtinguts per l'arrendament.

Per això, el director del Departament d'Inspecció Tributària de l'Agència Tributària que va recórrer aquesta resolució del TEAR madrileny, va sol·licitar que es fixés el criteri legal consistent en què la reducció sobre l'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, que regula l'article 23.2 de la Llei d'IRPF, només s'apliqui sobre els rendiments declarats pels contribuents en la seva declaració d'IRPF, abans de l'inici de qualsevol procediment de comprovació o inspecció que es refereixi a aquests rendiments.

"Lamentablement per als contribuents, el TEAC ha estimat el recurs i fixat el criteri legal referit, que serà aplicable a tota l'Administració Tributària", afegeix Salcedo.

Quines conseqüències té aquest canvi de criteri?

Tal com recorda Salcedo, a partir d'ara, si un contribuent no ha declarat els ingressos procedents del lloguer d'habitatges en el seu IRPF, i rep una comprovació, no podrà sol·licitar que alhora que es regularitza la seva situació se li apliquin les reduccions del 60%.

Hisenda en aquests casos inclourà els rendiments de lloguers no declarats en l'autoliquidació del contribuent, però no la reducció del 60%. Per tant, el contribuent tributa pel 100% dels rendiments obtinguts i no només pel 40%. "A més, i, per si fos poc, podrà ser sancionat un cop es dicti la liquidació que regularitza la seva situació", subratlla Salcedo.

No obstant això, sí que podria aplicar-se la reducció el contribuent que no va incloure en el seu dia aquests rendiments en la declaració d'IRPF, però que presenti una complementària abans que se li notifiqui l'inici d'una comprovació.

Val la pena plantejar batalla?

Per a José María Salcedo, si. En la seva opinió, la resolució del TEAC vincula a l'Administració Tributària, però només a aquesta. I no tots els tribunals superiors de justícia (TSJ) sostenen el restrictiu criteri del TEAC. És el cas, per exemple, del TSJ de Madrid. Considera aquest Tribunal que quan l'article 23.2 de la Llei d'IRPF es refereix al fet que les rendes s'hagin declarat, no hi ha per què entendre que aquesta declaració sigui únicament, la pròpia autoliquidació d'IRPF. Per contra, el concepte de declaració tributària que preveu l'article 119 de la Llei general tributària és molt més ampli, i segons el parer del TSJ de Madrid, qualsevol manifestació del contribuent realitzada en sentit de l'article citat, i en relació als rendiments obtinguts per l'arrendament d'habitatges, permetria als contribuents l'aplicació de la reducció.

"Considera a més el citat TSJ, que el criteri sostingut per Hisenda suposa imposar al contribuent una doble sanció: d'una banda, se li priva de la reducció, de l'altra, en la majoria dels casos se li sancionarà a més per no haver declarat els ingressos de lloguer ", assenyala l'expert fiscalista.

"No es tracta per tant d'un tema tancat, tot i que Hisenda li agradaria que així fos. Si els contribuents recorren, i van als tribunals superiors de justícia, és probable que puguin obtenir una resolució favorable als seus interessos ", sentencia Salcedo.