Salcedo assenyala com a punt de partida l'esmentada sentència del passat 11 de maig, que ha declarat inconstitucionals i nuls (expulsant-, per tant, de l'ordenament jurídic) els articles 107.2 i 110.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LHL), a la mesura que feien tributar als contribuents en supòsits en què el terreny s'havia transmès en pèrdues, i per tant no existia capacitat econòmica.

Paral·lelament, el Tribunal Constitucional va declarar que la forma de determinar l'existència o no de l'increment del valor del terreny és una cosa que només correspon al legislador.

Doncs bé, aquest pronunciament ha donat peu a dues interpretacions, sostingudes per diferents Jutjats del Contenciós:

 

¿I si els ajuntaments no poden exigir l'impost fins que no es modifiqui la llei?

 

La primera interpretació és la més nova i l'epicentre d'aquest article, i parteix de la consideració que, després de la sentència del Constitucional del 11 de maig, hi ha un buit legal que ha de ser cobert pel legislador, sense que fins a la data ho hagi fet.

"Consideren diversos Jutjats del Contenciós que l'expulsió de l'ordenament jurídic de l'article 107.2 de la LHL suposa que els ajuntaments no poden seguir exigint l'impost, i decidint, i segons el seu criteri, si ha existit o no increment de valor del terreny, ja que el Constitucional ha reservat aquest paper únicament al legislador ".

De actuar així, realment la norma no hauria estat 'expulsada' de l'ordenament, tal com ha exigit el Constitucional, sinó que estaríem davant d'una expulsió intermitent i 'a estones', en funció que l'Ajuntament de torn decidís en cada cas si s'ha produït increment de valor del terreny, per llavors aplicar o no l'article presumptament expulsat.

A més, aquesta forma d'actuar generaria grans desigualtats entre els contribuents d'un municipi o un altre, ja que cada Ajuntament fixaria al seu lliure albir els criteris per determinar en cada cas l'existència d'increment de valor del terreny. D'aquesta manera, situacions idèntiques o molt similars podrien ser gravades per un Ajuntament, i d'altra no.

 

L'altra interpretació dels jutjats

 

L'altra interpretació que ha donat lloc la sentència del TC és la sostinguda pel Jutjat del Contenciós nº 1 de Cartagena, que en dues sentències molt recents declarar que els ajuntaments podien seguir exigint l'impost, però que per a això havien d'acreditar prèviament que en cada cas el valor del terreny s'havia incrementat.

És a dir, no són els contribuents, sinó l'Ajuntament, el qual ha de provar que el valor del terreny s'ha incrementat. I si no ho fa, la liquidació serà anul·lada.

Poden els jutjats decidir si el valor del terreny s'ha incrementat en cada cas?

La interpretació que es ve comentant sosté que els jutjats ja no poden seguir actuant com feien fins ara. És a dir, admetent la prova aportada pels contribuents en cada cas, i decidint en funció de la mateixa, si el valor del terreny s'havia incrementat o no, i per tant procedia pagar l'impost.

I és que el Tribunal Constitucional no analitza si en cada cas s'ha produït o no l'increment del valor del terreny, sinó que encomana aquesta missió al legislador.

Fins que aquesta normativa no s'aprovi, els jutjats no poden arrogar funcions de legislador, determinant la forma en què s'ha d'acreditar l'existència o no de tal increment de valor. Això significaria reconstruir la norma que, com hem vist, ha estat expulsada de l'ordenament jurídic. I això és una cosa que només correspon al legislador