Els tinents alcalde, van anunciar ahir que des de l'Ajuntament de Barcelona s'han iniciat els tràmits per vetar un ús hoteler dels immobles dels carrers Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives, com fins ara se li permetia.

La derogació del pla urbanístic neix del rebuig veïnal i d'entitats del barri que es van manifestar en contra del que van considerar "un cop de pilota urbanístic" i reduïa espais per a equipaments per als veïns. La tinent alcalde Janet Sanz va celebrar que s'hagi frenat "el llegat de Fèlix Millet" i hagi estat "gràcies al treball de molta gent que, des de la seva vessant professional o activista, han denunciat i lluitat per que això passi".

El consens polític arribarà després del ple municipal d'Urbanisme, a més de necessitar treballar amb la Generalitat de modificar el pla. De moment, ja s'ha aprovat en ple dues propostes per donar-li un nou ús als immobles afectats: una al juny de 2010 i l'altra el juliol de 2016. Un nou ús seria, per exemple, un centre docent.

Fins a la data, les finques del carrer Sant Pere Més Alt són propietat d'Olivia Hotels i les finques del carrer Amadeu Vives, al seu lloc, pertanyen a l'Institut de les Germanes de les Escoles Cristianes. Ambdues s'inclouen a la zona 1 del Pla especial urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), en la denominada zona de decreixement natural, és a dir, que no s'admeten nous establiments hotelers ni ampliació de places en aquesta zona.

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) perquè es construís allà un hotel porta aprovat des de 2009. Manuel Valderrama, promotor d'Olivia Hotels, que va ser cridat a declarar en 2014 a l'encara obert judici del Cas Palau, defensava que es podia aixecar l'hotel. Una cosa que també donava suport l'anterior junta directiva de la fundació. Aquesta modificació l'hi permetia. Però tant al juny de 2010 com el juliol 2016 va sol·licitar desfer aquesta modificació del PGM.

El proper pas és que s'aprovi la tramitació a la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona. Els tinents alcaldes preveuen que, un cop aprovada la derogació, les institucions dels convenis patrimonials i urbanístics articulin una fórmula adequada per deixar sense efecte les obligacions que es deriven d'aquests acords, és a dir, sense haver de respondre econòmicament als actuals propietaris.