En 2016 el nostre país va ingressar uns 1.034.000 d'euros, un 0,09% del PIB, per aquest impost, que està pendent de renovació en els Pressupostos de 2018. El president de França, Emmanuel Macron, ja ha assenyalat que el eliminarà el 2019 , així que ja només quedaria el nostre país com a únic d'Europa que mantindria aquest gravamen.

El cas del nostre país és peculiar perquè el 2012 es va posar en marxa de nou amb caràcter transitori però any rere any s'ha anat prorrogant en els Pressupostos. Es tracta d'un tribut cedit a les comunitats autònomes. Madrid és l'única que té una bonificació del 100%. Segons dades del Consell General d'Economistes REAF, en el cas d'un contribuent amb un patrimoni de 800.000 euros, si a Aragó paga cada any 1.164 euros, ia Extremadura dedica 1.099 euros, a Madrid no paga ni un.

Les comunitats que més recapten amb el tribut són Navarra -amb un 0,26% del seu PIB, és a dir, 48 milions d'euros-, seguida de Catalunya, amb un 0,23% - 462 milions-, pel fet que tenen un major nombre de grans fortunes i tipus més elevats davant la resta del país. L'impost té un mínim exempt de 700.000 euros, tot i que algunes regions compten amb llindars més baixos.

Els experts difereixen sobre aquest impost que alguns veuen confiscatori perquè el patrimoni ja està gravat en l'IRPF. A més, pot provocar una deslocalització de fortunes. Per exemple, la Hisenda de França va calcular que des de 2009 unes 850 grans fortunes havien canviat de lloc de residència per evitar aquest impost ...