L'Impost de plusvàlua municipal grava l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana com a conseqüència de la seva transmissió, amb independència de si hi ha un increment real del valor del terreny o no. Així tots aquells que venien un immoble, obtinguessin guanys o pèrdues es trobaven obligats a liquidar l'impost.

 

Davant d'aquesta situació, els ajuntaments miraven cap a un altre costat, al·legant davant els nombrosos recursos presentats pels contribuents que ells aplicaven la fórmula continguda en la Llei, i, que no podien ignorar-la.

 

El Tribunal Constitucional declara la inconstitucionalitat de l'impost en aquells supòsits en què es transmet un immoble on l'increment de valor és inexistent, virtual o fictici, de manera que declara el tribunal que no procedeix l'obligació de l'Impost en els supòsits en què es transmet produint-se una pèrdua de valor al patrimoni del transmissor.

 

La sentència considera que l'obligació de liquidar l'impost quan es transmet amb pèrdua patrimonial és contrari amb el precepte del principi de capacitat econòmica recollit en l'article 31.1 de la nostra Constitució.

 

A més, s'insta a la Sentència al legislador, perquè modifiqui la normativa vigent per tal de no sotmetre a l'Impost les situacions en què no es produeixi un increment de valor dels terrenys.

 

Mentrestant, fins que no es produeixi tal modificació de la Llei d'Hisendes Locals, el contribuent, ja sigui persona física o jurídica, tot i haver venut amb pèrdues, haurà de liquidar l'impost de plusvàlua a l'Ajuntament corresponent, i, posteriorment presentar el recurs sol·licitant la devolució del mateix.

 

Totes aquelles que hagin liquidat l'Impost de plusvàlua existint pèrdues, en els últims 4 anys podran reclamar la seva devolució.