Moltes empreses lligades al maó i llars van ser incapaces de fer front als seus compromisos de pagament quan la crisi va mostrar el seu costat més cruel, provocant en el sector bancari una pèrdua directa d'ingressos i també de beneficis, ja que gran part dels mateixos es van haver de destinar a les famoses provisions. Un matalàs que la banca ha anat creant any rere any amb càrrec als seus guanys per poder tapar els forats dels impagaments.
En 2007, es va produir un salt amb augments mitjans del 56%, encara que sens dubte el punt d'inflexió va ser 2008: en amb prou feines un any, el volum de crèdits de dubtós cobrament es va disparar un 326%, un repunt derivat principalment de les caixes d'estalvis, en les quals la xifra va augmentar un 366%. Però la morositat no va canviar de tendència, sinó que va seguir creixent.
Així, en 2010 el volum va superar els 102.000 milions d'euros i va escalar fins a fregar els 136.000 milions en sol 12 mesos. En amb prou feines un lustre, els crèdits morosos es van multiplicar per 11 vegades, si tenim en compte que en 2006 els impagaments afectaven a amb prou feines 9.100 milions d'euros.
“En línies generals, el període 2007-2011 es va caracteritzar per un fort increment del crèdit dubtós, la qual cosa va desembocar en unes ràtios de morositat creixents. En 2008 es va produir el major augment en el volum de crèdit dubtós, tant en termes absoluts com a relatius, molt especialment en el crèdit al sector de la construcció i activitats immobiliàries, que va passar a representar més del 45% del volum total de crèdit dubtós, enfront de menys del 20% en els anys anteriors. En aquest sector, la ràtio de morositat es va situar per sobre del 20% al desembre de 2011, mentre que en la resta de sectors no financers i en el crèdit a llars diferent de l'habitatge es va mantenir a l'entorn del 6,5% (la ràtio de morositat per a compra d'habitatge era inferior al 3%)”, explica l'informe del regulador de la banca.
Dit d'una altra manera: pràcticament un de cada dos euros impagats als quals havia de fer front la banca estaven vinculats al maó quan va esclatar la crisi econòmica i va explotar la bombolla del mercat de l'habitatge.
El Banc d'Espanya no deixa de recalcar l'elevat pes que va tenir el sector immobiliari en aquests anys, i assenyala als excessos crediticis com els causants del ritme desorbitat de les noves promocions i l'escalfament dels preus.

“El creixement del finançament al sector privat es va concentrar especialment en el sector immobiliari, que en aquest període va registrar taxes de creixement mitjà anual del 20% en el crèdit per a adquisició d'habitatge i del 29% en el cas del crèdit a les empreses de construcció i serveis immobiliaris. La notable expansió del sector immobiliari i el fort flux de finançament dirigit cap a aquell es van alimentar mútuament, la qual cosa va acabar generant excessos tant en el ritme de construcció d'habitatges com en els seus preus”, aclareix l'informe.

Es desplomen els preus i el finançament

L'esclat de la bombolla immobiliària va provocar forts descensos tant dels preus com de l'activitat constructora fins a finals de 2013, “convertint aquest episodi de correcció immobiliària en el de major intensitat i durada al nostre país des de, almenys, la Guerra Civil, amb una caiguda en el preu de l'habitatge del 37% en termes nominals, i del 44% en termes reals. El volum de compravendes d'habitatges en 2013 va aconseguir les 300.000 unitats. Actualment, s'estan formalitzant més de 400.000 operacions a l'any. Aquest ajust va coincidir amb un empitjorament de la situació econòmica entre 2012 i 2013, quan Espanya va estar a la vora del rescat, i amb la inestabilitat del sector financer, un augment significatiu de la morositat, una important caiguda en el crèdit concedit i una creixent incertesa sobre la solvència d'algunes entitats i, per extensió, del sector bancari en el seu conjunt. En aquest escenari, la banca va tancar l'aixeta del finançament i, encara que a poc a poc ho ha anat obrint, encara avui no aconsegueix que l'excepte viu de crèdit creixi en termes nets. El propi sector bancari espera que el creixement es produeixi en 2018, si finalment no aconsegueix fer-ho en aquest exercici.

Els adjudicats, les vendes massives i les fallides

L'elevada morositat que sofria el sector va venir aparellada d'una nova variable: el volum d'actius adjudicats que va sorgir com a resultat dels impagaments de crèdits amb garanties i que en 2011 va superar els 80.000 milions d'euros. Per fer-se una idea de la quantitat d'actius que va passar al balanç de les entitats, prou recordar que avui dia continuen deixant anar llast.
Gràcies al despertar del maó, la banca no solament està traspassant immobles, sinó també milers de milions de deute amb col·lateral immobiliari. A principis de 2017, sense anar més lluny, la banca va penjar el cartell de venda a uns 2.000 milions d'euros en immobles i deute amb garantia immobiliària. I vist l'apetit dels inversors professionals, fins i tot han sorgit plataformes en les quals poden comprar deute immobiliari a través d'Internet.