Quins són els casos més habituals en què el contribuent es arrepentirà d'haver estat escrit per un import inferior al pagat?

 

Els impostos en els quals més es castiga el fet d'haver estat escrit per un valor inferior al que realment es va pagar són l'IRPF i el impost de plusvalía municipal.

En l'IRPF, el contribuent haurà de tributar per una guany patrimonial superior a la realment obtinguda, ja que en la comparació entre el valor de transmissió i l'adquisició, només es tindrà en compte el preu escrit.

Si, per exemple, es va adquirir la casa el 2010 per 150.000 euros, però a la escriptura es va incloure el preu de 110.000 euros, aquest últim serà el valor que es tindrà en compte a l'hora de determinar la guany patrimonial davant l'operació que Es fa ara, amb el consegüent augment en la tributació.

En el impost de plusvalía municipal, cal tenir en compte que el Tribunal Constitucional acaba de declarar inconstitucional el impost en els assumptes de transmissions en pèrdues. Alguns contribuents (venedors), si no van incloure en l'escriptura d'adquisició el preu efectivament pagat, sinó un import inferior, es pot veure com ara, en comparar el valor de transmissió i el d'adquisició del terreny, sí existeix un increment de valor (encara que En realitat no ho va haver), veient-se obligats a tributar.

Quina prova es pot aportar per acreditar l'import realment pagat a la compra?

Una recent sentència del TSJ de Madrid ha analitzat la prova aportada per un contribuent (venedor), per acreditar que al comprar la seva vivenda en el seu moment pagava un import superior al que consta en la escriptura.

En el cas plantejat, el contribuent va aportar un contracte de arras, en el qual es feia referència al pagament d'una quantitat, el resguard de transferències bancàries, la escriptura de préstec hipotecari, la còpia de comprovacions nominatives, i diversos correus electrònics creuats entre la part Compradora i venedora.

Tot això, per defensar un preu d'adquisició 'real' de 234.394,72 euros enfront dels 150.000 euros consignats en l'escriptura.

 

Com ha valorat el TSJ de Madrid la prova introduïda?

 

A la hora de valorar la prova aportada és evident que sempre tindran molt més valor els documents públics que els privats.

A els primers, l'article 1.218 del Codi Civil els concedeix un valor probatorio, fins i tot davant dels tercers, tant dels fets que motiven la seva concessió, com de la data de la seva signatura.

Els documents privats només tenen valor entre les parts que els van signar i en molts casos no podran acreditar la data en què es van signar.

Es limiten els efectes dels documents privats aportades (contracte d'arras, correus electrònics) només respecte a les parts que els van signar o, en el cas dels correus, els remetre o rebut i el mateix passa amb els controls nominatius, sobretot quan No es va certificar la cobrament dels mateixos en la compra bancària del venedor.

Per últim, i pel que fa al préstec hipotecari, la importació era superior al valor de compravenda escrita, el TSJ considera que només acredita que l'import total obtingut no es destinava íntegrament a l'adquisició de la vivenda, sinó a altres fins.

 

Conclusió

 

En definitiva, resulta molt complicat acreditar el pagament d'un import superior al consignat en l'escriptura de compraventa. Precisament perquè no es vol declarar l'existència d'aquest import addicional, normalment no es deixarà el rastre del mateix. I molt menys en un document públic.