Així es pronuncia el TC davant la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 3 de Sant Sebastià en relació a aquests articles de la norma foral, que segons ha sentenciat l'alt tribunal són contraris al principi de capacitat econòmica previst en el article 31.1 de la Constitució espanyola.

La resolució, de la qual ha estat ponent la vicepresidenta del Tribunal, Adela Asua, ha estat adoptada pel ple del TC per unanimitat. Segons ha explicat el TC, la norma qüestionada estableix un impost sobre la plusvàlua dels terrenys de naturalesa urbana, impost que es reporta en el moment en què es produeix la venda del bé i que es calcula de forma objectiva a partir del seu valor cadastral i dels anys -entre un mínim d'un i un màxim de 20- durant els quals el propietari ha estat titular.

La sentència recorda la doctrina del Tribunal Constitucional sobre els principis de l'article 31.1 de la Constitució espanyola i reitera que "en cap cas podrà el legislador establir un tribut tenint en compte actes o fets que no siguin exponents d'una riquesa real o potencial", com succeeix quan la venda de l'immoble es produeix sense obtenir cap guany o fins i tot amb pèrdues.

D'aquesta manera, precisa, "no podrà crear impostos que afecten aquells supòsits en què la capacitat econòmica gravada pel tribut sigui, no ja potencial, sinó inexistent, virtual o fictícia".

El tribunal insisteix, a més, que el principi de capacitat econòmica "no només es predica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha d'estar present en cada concret impost, en tant que pressupost mateix de la tributació". "No caben en el nostre sistema tributs que no recaiguin sobre alguna font de capacitat econòmica", apunta.

La sentència analitza els preceptes qüestionats i conclou que estableixen "una ficció d'increment de valor" que, a més, impedeix al particular "tota prova en contrari". Segons indica el tribunal, "això és així perquè l'augment del valor del sòl es determina mitjançant l'aplicació automàtica dels coeficients que preveu la norma al valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió", sense tenir en compte si efectivament el valor real s'ha incrementat o no.

Per tant, conclou, la mera titularitat d'un terreny durant un determinat període temporal produeix, "en tot cas i de forma automàtica", un increment del seu valor.

El TC assenyala que la fórmula prevista a la norma per calcular l'impost provoca que s'hagi de pagar igualment en aquells supòsits en què el valor dels terrenys no s'ha incrementat o fins i tot ha disminuït, "una circumstància aquesta última no poc freqüent" com a conseqüència de la crisi econòmica.

La sentència considera que aquesta conseqüència "no té tota justificació raonable en la mesura que, en imposar als subjectes passius de l'impost l'obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que correspon a les situacions d'increments derivats del pas del temps, s'estan sotmetent a tributació situacions de fet inexpressives de capacitat econòmica, el que contradiu frontalment el principi de capacitat econòmica que la Constitució garanteix ".

 

ADAPTAR EL RÈGIM LEGAL

 

Per això, el Tribunal declara parcialment inconstitucionals i nuls els preceptes qüestionats, "únicament quan sotmetin a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, impedint als contribuents acreditar que no es va produir efectivament un increment de valor".

En conseqüència, indica que, a partir de la publicació de la sentència, "correspon al legislador dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l'impost que permetin no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana ".