Encara hi ha dos casos més que freguen, d'acord amb molts experts juristes, la confiscació per part dels ajuntaments. I tant és així que ja hi ha jutjats que han dictat sentències donant la raó als contribuents.

 

¿Què passa si un contribuent ven el seu habitatge i obté una mínima guany però que, en relació amb el que ha de pagar de plusvàlua municipal, és un guany insignificant? Llavors aquest impost podria resultar confiscatori. I es tracta d'un assumpte que el Tribunal Constitucional encara no s'ha resolt.

 

De fet, si es determina l'existència d'un increment de valor del terreny, per mínim i irrisori que sigui, l'impost serà plenament exigible i el contribuent no podrà qüestionar la base imposable resultant de la fórmula de càlcul.

 

Una fórmula legal que sempre dóna una plusvàlua positiva i que augmenta a mesura que ho fan els anys de possessió de l'immoble per part del propietari, amb independència del insignificant increment del valor que en la realitat hagi pogut obtenir el venedor. En aquests casos el Tribunal Superior de Justícia de València ha declarat que l'impost seria inconstitucional.

 

Un exemple d'això és el següent: l'increment de valor del terreny (guany) obtinguda pel contribuent puja a 25.000 euros, i l'impost a pagar és de 20.000 euros. "És evident que el valor del terreny s'ha incrementat amb la transmissió, però també que no és de rebut que un impost absorbeixi tota o gran part del guany obtingut. I l'altre cas que acaba de resoldre el TC, és la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat del Contenciós núm 22 de Madrid. Què passa quan s'obté una plusvàlua en la venda del terreny, però aquesta és inferior a l'increment resultant després d'aplicar la fórmula legal?

 

Aquest Jutjat de Madrid estima que en aquest cas l'impost podria vulnerar diversos principis de la Constitució per gravar una capacitat econòmica superior a la real i, per tant, inexistent. Aquests principis són el de capacitat econòmica i el d'igualtat davant la llei, per emparar la normativa de l'impost un tracte desigual entre contribuents.

 

I és que, al gravar increments de valor ficticis (que no reals) es fa tributar de la mateixa manera a contribuents que realment s'han beneficiat d'un increment de valor del seu terreny, i d'altres que no han experimentat aquest increment en el seu terreny.

 

No obstant això, el Tribunal Constitucional assegura que en aquest cas el contribuent més que qüestionar l'impost de plusvàlua municipal estava qüestionant el valor cadastral del terreny, que era molt elevat i superior al valor que el terreny té en realitat. De fet, el TC assenyala que, si la base imposable de l'impost resulta desorbitada, i res té a veure amb el guany reamente obtinguda no és per l'aplicació de la fórmula de càlcul, sinó, sobretot, perquè el valor cadastral ja era desproporcionat .

 

Cal una profunda reforma en referència a aquest impost i concretament en la fórmula per al seu càlcul, ja que, tot i generant-se guanys patrimonials, si són aquestes diferents (una molt petita i una altra molt gran), per la venda de dos immobles que pertanyen a un mateix edifici, d'idèntiques característiques, mateix valor cadastral, i amb una antiguitat igual en mans dels seus propietaris, el resultat de l'increment patrimonial en aplicar el càlcul és també idèntic, per la qual cosa s'estaria gravant amb una mateixa quantia tributària dos guanys patrimonials ben diferents ".

 

Un exemple del que suposa pagar la plusvàlua

 

No hi ha millor manera d'entendre la problemàtica d'aquest impost que amb un exemple, tal com comenta Carmen Giménez.

 

Ana compra a març de 2006 dos habitatges situats en el mateix edifici i amb la mateixa superfície i característiques per 300.000 euros cadascuna. El valor cadastral del sòl de les dues cases és el mateix: 90.000 euros. A l'Anna li afecta la crisi i li urgeix vendre els dos immobles per obtenir liquiditat, de manera que les posa al mercat per 600.000 euros cadascuna. Al mes d'abril de 2017, aconsegueix vendre el 3r A, rebaixant el preu per urgència, per 525.000 euros, obtenint així un guany patrimonial a l'efecte de l'IRPF de 225.000 euros.

 

Un mes més tard, i tota vegada que li constreny cada vegada més la venda, aconsegueix vendre el 3r B, en un preu de 450.000 €. Obté, en aquest cas, un guany patrimonial de 150.000 € a l'efecte de l'IRPF.

 

Tot i haver obtingut diferents guanys patrimonials, l'increment patrimonial a l'efecte de l'impost de plusvàlua municipal és el mateix, a veure per què:

 

Anys de tinença d'ambdós immobles: 11.

 

És a dir, l'increment patrimonial havent tingut diferents guanys patrimonials i, per tant, en diferents capacitats econòmiques, és el mateix, 29.700 euros per cada immoble