Mari Pili Hernández té un pis de 60 metres quadrats al carrer Uría d'Oviedo, just davant d'El Corte Inglés. "En els bons temps ho vaig llogar per 700 euros però ho vaig haver de baixar a 400 euros", reconeix. És un inquilí seriós que paga sense fallar ". Però ella, com molts casolans, es pregunta si és el moment de pujar, i aprofitar la renovada demanda de lloguers.

 

"Astúries s'està quedant sense habitatges disponibles per a llogar", afirmava fa poques setmanes una notícia d'idealista. El asseguraven moltes immobiliàries de la regió, "que s'han vist obligades a penjar cartells demanant als propietaris que posin els seus immobles en arrendament".

 

Això vol dir que hi ha demanda, i que molts casolans sentiran la temptació de pujar les rendes. El problema és que pujar la renda, també pot suposar quedar-se sense una bona inquilí, i donar entrada a un desconegut.

El risc és elevat perquè un contracte de lloguer té unes condicions especials: es fan per tres anys renovables. La primera conseqüència és que, si el nou inquilí demostra poques habilitats socials o de neteja, no se li pot fer fàcilment, encara que aquest es converteixi en un destorb permanent.

 

Ho saben els que han hagut de passar pel calvari d'hostes incòmodes: són aquells que no tenen cura les instal·lacions més elementals, que criden al propietari a cada estona perquè arreglin coses que ells han espatllat, que tenen animals assilvestrats, o que molesten als veïns per les seves festes nocturnes.

Són aquests mateixos inquilins els que, quan són tirats, es van d'allí causant 'danys col·laterals'. Portar-se mobles i estris, i fins i tot destrossar part de l'habitatge. El diari ABC va reunir les reaccions més comunes dels inquilins cabrejats, i una d'elles es referia a uns inquilins que van cremar part de la cuina, com a venjança pel desig del casolà de fer-los fora.

 

Però la més freqüent queixa és la morositat. Pot passar que, en pujar el lloguer, el llogater complidor es vegi obligat a abandonar el pis. Però el nou, que semblava tan bona persona i amb un compte corrent generosa, deixa de pagar el lloguer. I llavors comença al calvari en el jutjats.

 

Amb la pujada dels lloguers, estan apareixent casos de llogaters formals que se senten frustrats. Un d'ells és el de l'escriptor català Ricard Ruiz. L'escriptor relatava en les xarxes socials que el seu casolà li havia pujat el lloguer de 1.000 a 1.600 euros. Havia d'abandonar el pis i criticava el disbarat de patir "unes pujades en l'habitatge del 30% o el 40% quan els sous senzillament han baixat, si no desaparegut". Ricard havia de desprendre de 5.000 llibres per poder accedir a un altre pis (més petit) pel preu que ell podia pagar.

 

El que està passant és que molts casolans, que havien fet contractes abans del 2013, només podien actualitzar la renda d'any en any: és a dir, aplicar l'IPC. Amb el problema que en alguns anys l'IPC ha arribat a ser fins negatiu; amb prou feines han pogut variar els preus en els primers cinc anys del lloguer.

 

Arribat el sisè any, la llei ja els permet pujar la renda a discreció, cosa que val per als següents tres anys. Però han de fer-ho en aquell moment perquè si no, s'aplicarà de nou la pujada de l'IPC cada any.

Molts contractes signats abans del 2013 -quan els contractes es signaven amb una validesa de cinc anys- han superat ara el període legal acordat, i en arribar al sisè any, el primer de pròrroga, el casolans aprofiten el moment per pujar la renda a discreció , animats per les notícies de la recuperació.

 

I, és clar, si la pujada és exagerada, l'inquilí opta per anar-se'n a una zona més barata. Amb el nou inquilí, el propietari augmenta els seus ingressos però s'arrisca a perdre perquè el nou li dóna sorpreses als pocs mesos.

Amb la llei de 2013, el casolans i els inquilins poden pactar les condicions anuals de revisió de preus i la durada del contracte. Això té l'avantatge que el propietari pot anar modificant gradualment les rendes, sense necessitat d'aplicar una notable pujada al final d'un període llarg. I el llogater es pot adaptar a poc a poc. Però si no hi ha aquest pacte, s'aplica la norma de l'IPC anual.