El 2011, les empreses elèctriques van tendir un cable a través del mar des de la península fins a les illes Balears. Va ser un esdeveniment joiós per als illencs, que fins llavors havien de produir electricitat cremant carbó, fuel oil, o usant sistemes electrògens.

Però fins i tot amb el cable submarí, produir energia per a les illes costa molts diners. Per exemple, produir un megawatt de potència costa a la península poc més de 50 euros, però a les Balears el cost elèctric és de 151 euros. Tres vegades més.

No obstant això, els habitants de les illes paguen la mateixa tarifa que la resta del país. Per què? Per la política energètica nacional que implica que tots els espanyols han de pagar el mateix per aquesta font d'energia.

Qui corre amb aquests costos? Doncs tots. La diferència de costos la passen les empreses elèctriques a la factura, és a dir, a nosaltres. Equival al 2,8% de la nostra factura. Tècnicament es diu 'compensació a insulars'. Inclou Canàries, per cert.

També hi ha més costos 'ocults'. L'estat obliga les empreses elèctriques a comprar carbó espanyol. És una forma de sostenir un sector amb milers de llocs de treball. El problema és que, per posar un exemple, el carbó asturià és molt més car que el d'altres parts del món. Portar un vaixell de carbó des d'Indonèsia i posar-lo al port d'Avilés, és més barat que treure de les mines de Mieres i portar-lo a Avilés.

Però hi ha més. L'estat obliga les empreses elèctriques a comprar electricitat generada de recursos renovables. Les renovables, ningú ho dubta, són el futur. Però no sempre funcionen, doncs quan no fa sol o no bufa el vent, les velles centrals han de cobrir aquest buit.

La major part d'aquests costos apareixen a la factura amb noms incomprensibles com Peatge o ATR (Accés de Tercers a la Xarxa). Hi ha més costos com la gestió de residus radioactius, o l'anomenat dèficit de tarifa. Aquest dèficit procedeix del que costa produir electricitat, i el que es paga per ella. És de 24.000 milions d'euros i segueix creixent perquè les tarifes pugen amb més lentitud que els costos.

A tot això, s'afegeixen els impostos. Primer, la taxa municipal, després l'impost elèctric i finalment, l'IVA, que és del 21%. Per aquesta raó, des de fa temps, en algunes factures apareix el cost de l'electricitat consumida, i els costos extra. Això són els costos 'ocults'. No és que les companyies ho vulguin amagar. Les companyies ho denominen "impostos i altres recàrrecs". És una manera que tenen les companyies de dir-li al client que el 54% de la seva factura són costos imposats pels polítics.