D'aquesta manera, el Constitucional reitera la doctrina establerta en les sentències contra part de la norma foral de Guipúscoa i Àlaba. Ara la pilota està a la teulada del legislador perquè modifiqui la Llei estatal reguladora de les Hisendes Locals i estableixi mecanismes que permetin als ajuntaments determinar, abans d'exigir el pagament de l'impost, si ha existit o no una plusvàlua amb la venda o transmissió .

 

Fins que entri en vigor la modificació de la llei estatal, el contribuent podrà valer-se de qualsevol mitjà de prova admès en Dret per acreditar que va tenir pèrdues amb la venda de casa.

 

La plusvàlua municipal és un impost directe que grava el suposat increment de valor experimentat pels terrenys de naturalesa urbana, com a conseqüència de la seva transmissió (compravenda, herència, donació, permuta), així com per la constitució o transmissió de drets reals de gaudi, com és l'usdefruit. És, a més, una de les fonts de recaptació més important per als ajuntaments.

 

I el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals els articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Considera que la plusvàlua municipal vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica (art. 31.1 CE), en la mesura que "no es vincula necessàriament a l'existència d'un increment real del valor de l'immoble," sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps, entre un i vint anys ".

 

José María Salcedo, soci del despatx d'advocats Àtic Jurídic, recorda que la inconstitucionalitat de l'article 110.4 de la Llei d'Hisendes Locals es deu al fet que impedeix als ajuntaments tenir en compte un increment de valor diferent al que resulti de la fórmula prevista a la llei, és a dir, "impedeix als contribuents acreditar que en la transmissió no s'ha generat capacitat econòmica".

 

Per Carmen Giménez, advocada titular de G & G Advocats, aquesta sentència del TC planteja diversos supòsits interessants, perquè el principi constitucional de capacitat econòmica es vulnera no només quan es graven plusvàlues inexistents, sinó també en els següents supòsits:

 

- Quan els ajuntaments, en ús de les seves facultats, redueixin fins a en un 60% el valor cadastral del sòl.

 

- Quan s'apliquin els coeficients d'actualització, fins i tot a la baixa, aprovats en les lleis de pressupostos generals de l'Estat.

 

"En aquests dos supòsits s'aconseguirà una minoració del tribut o import a pagar, el que no sanaria la infracció al principi de capacitat econòmica", subratlla Giménez.

 

Quin tipus de transmissions són inconstitucionals?

 

Només són inconstitucionals les transmissions de terrenys urbans quan es registren pèrdues. De tal manera que la sentència del TC no afecta la constitució i transmissió de drets reals de gaudi limitadors del domini, del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny, o realitzar una construcció sota terra, i tampoc a les expropiacions forçoses.

 

Qui pot beneficiar-se d'aquesta sentència i recuperar el ja pagat?

 

Molts contribuents poden beneficiar-se de la declaració d'inconstitucionalitat quan s'ha venut una casa a pèrdues, a excepció d'aquella persona que compti ja amb una sentència ferma amb força de cosa jutjada. Tampoc podrà recuperar els diners ja pagat si el contribuent va rebre en el seu dia una liquidació de l'Ajuntament i no la va recórrer, o ho va fer, però va obtenir finalment una resolució administrativa o una sentència judicial desestimatòria. En aquest cas la liquidació serà ferma i no podrà ser revisada.

Els que podran evitar pagar la plusvàlua o recuperar el que ja pagat són:

 

1.- Aquells que hagin obtingut una sentència desestimatòria ferma, però en el procediment haguessin al·legat la inconstitucionalitat de l'impost. Llavors, podran iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador.

 

2.- Per contra, si va ser el contribuent el que va presentar una autoliquidació de l'impost, perquè així ho preveia l'Ordenança municipal, tindrà quatre anys per sol·licitar la rectificació, comptats des que va finalitzar el termini per presentar l'autoliquidació. En aquesta rectificació podrà sol·licitar l'aplicació de la sentència del Constitucional.

 

3.- Aquells contribuents que en el seu dia no van recórrer poden intentar recuperar el que ja s'ha pagat iniciant un procediment especial de revisió per a actes nuls de ple dret (article 217 de la Llei general tributària). "No obstant això, el fet que no hi hagi cap supòsit de nul·litat específicament previst per a aquests casos dificulta en gran mesura aquest procediment, i pot conduir a la desestimació", assenyala Salcedo.