Barcelona està en el punt de mira. Actualment és la ciutat més cara per viure a Espanya. En l'últim informe d'idealista, la capital catalana encapçala la llista amb 18,1 € / m2, per davant de Madrid (14,8 € / m2) i la històrica líder Donostia (13,8 € / m2). Les administracions públiques, a la recerca de fórmules que moderin aquest encariment del preu del lloguer, volen regular el mercat de vacances perquè no obstaculitzi l'activitat residencial.

El lloguer de vacances, a simple vista, és molt més sucós per al propietari de l'immoble: llogues per dies, setmanes o mesos puntuals. Hi ha major rotació d'inquilí i tal com es redueix la seva estada al pis, s'augmenta el preu perquè pernocti en ell. I això crea la falsa il·lusió que compensa. I pot ser cert, però a curt termini.

En canvi, si s'amplia la perspectiva, sembla no ser tan avantatjós. Cal gestionar el checkin i el checkout, això és, l'entrada i sortida de l'inquilí i quedar per al lliurament de claus, comprovar més sovint si van deixar en bon estat l'immoble, netejar-lo amb més freqüència, i tot això puja considerablement el cost si es contracta un gestor. A l'tràmit de les reserves cal sumar-li el tracte fiscal que rep en algunes comunitats, on no només es veu afectat el turista que ha de pagar una taxa per la seva estada, també el propietari ha de complir amb una normativa, que com a nova, és més rígida que per al lloguer convencional.

Així, el lloguer residencial pot ser una opció més apetitosa. Les despeses de gestió són menys mudables en el temps, el diferent tracte fiscal el beneficia amb deduccions en algunes regions, com Euskadi, de fins a un 25%.

Airbnb, una de les plataformes de lloguer turístic, ha publicat un estudi on reflecteix que el 78% de les cases senceres llogades a la seva web ingressen menys de mitjana del que obtenen de mitjana les cases convencionals. Només el 22% dels seus habitatges anunciades, un total de 4.458 immobles, guanyen més. D'aquesta xifra, 1.405 pisos estan a Ciutat Vella, el cor de Barcelona, ​​dels quals només el 2,5% generen més ingressos que el lloguer de llarga durada.

El mateix estudi mostra que els amfitrions d'aquests habitatges, en moltes ocasions, utilitzen la plataforma de vacances com a salvavides econòmic i durant uns períodes curts de temps, el que els genera uns 5.500 euros de beneficis a l'any. Un lloguer residencial, en canvi, anunciat a 800 euros mensuals i llogat tot l'any produeix el doble d'ingressos. Tot i que en els dos casos faltaria restar l'IBI que ha de pagar el propietari o les despeses de comunitat, entre d'altres.

A més, els pisos de vacances es veuen més enfrontats amb la polèmica de pisos buits, que s'estima al voltant del 11% a Barcelona, ​​és a dir, uns 89.000 habitatges buits del total de 811.107 pisos que disposa la ciutat. El nombre de pisos de vacances a Barcelona, ​​segons dades de l'Ajuntament, està en 9.600 llicències legals, una xifra que trenca el mite d'aquesta amenaça que suposen els pisos de vacances davant dels buits.

D'on ve, doncs, la creença que amb el lloguer de vacances el propietari treu més rèdit? Joseba Cortázar, portaveu de HomeAway i PR Sènior d'Iberia, explica que en fer els càlculs no es té en compte la gestió que comporta aquesta classe d'allotjaments enfront del lloguer residencial.

Per la seva banda, Asier Pereda, president de Aparture, fa els càlculs d'aquesta manera: per igualar els beneficis en un pis turístic al d'un tradicional (suposem, de 1.000 euros al mes, 12.000 euros a l'any), el de vacances hauria de generar 24.000 euros d'ingressos, comptant que el propietari s'encarregui de totes les despeses que desprèn de la seva gestió. "Això vol dir que hauria de tenir llogat el pis uns 160 dies a l'any a 150 euros la nit", una cosa molt difícil d'aconseguir.

L'últim informe publicat per idealista estima que llogar un habitatge residencial a Madrid reporta una rendibilitat del 6,1% a l'any i 5,3% a Barcelona.

Aquestes dades fan caure el mite que qualsevol lloguer de vacances és més rendible que el lloguer tradicional. Cada propietari, a l'hora de triar si dedicar la seva segona residència a un o altre ús, ha de calibrar el temps, les despeses de gestió i les diferents rendibilitats que ofereixen. Aquestes varien segons les característiques de l'habitatge, la zona, el barri, la ciutat o fins i tot la comunitat autònoma. Per tant, el mantra que el lloguer de vacances és sempre més rendible per al propietari i que aquest mai dedicarà el seu habitatge al lloguer residencial, no té sentit.

A més, aquestes dades també demostren que el preu del lloguer residencial sobre principalment pel creixement de la demanda d'aquests habitatges i no només per l'existència d'habitatges de vacances. Almudena Ucha, CEO de Rentalia, considera que "les administracions públiques haurien de fer un esforç per motivar a aquells propietaris d'habitatges buits a posar-les al mercat del lloguer residencial. D'aquesta manera augmentaria l'oferta i s'aconseguiria un preu més ajustat per als arrendataris ".