Dipòsits bancaris, comptes remunerats, accions, fons d'inversió, fons de pensions ... Són moltes les alternatives que un inversor té sobre la taula per triar com treure partit als seus diners. Cada producte té els seus riscos, el que condicionarà la seva capacitat per aconseguir unes rendibilitats més altes. I aquest esquema de peculiaritat no acaba aquí: és tan ampli que fins i tot afecta la tributació.

Segons explica José Trecet, expert en fiscalitat i estalvi, en la plataforma en línia d'inversions Finect, "no tots els productes financers tributen igual i hi ha enormes diferències en el resultat. Hi ha vehicles pels quals pagaràs molts impostos al llarg de la seva vida i altres pels que només pagaràs al final ".

Per tant, i ja que estem a menys d'un mes perquè arrenqui la Campanya de la Renda 2016, és recomanable tenir clar com tributen els estalvis en la declaració. Com recorda Trecet, l'habitual és que tributin com a rendes de l'estalvi, que poden ser guanys i pèrdues patrimonials o rendiments de capital mobiliari.

Considerades com a tal, l'impost a pagar dependrà dels beneficis que el contribuent obtingui. El tipus serà del 19% quan es guanya fins a 6.000 euros, mentre que s'aplica un 21% quan el benefici està entre 6.000,01 euros i 50.000 euros. A partir d'aquesta quantitat, el percentatge s'eleva al 23%. Ara bé, el moment del pagament d'impostos depèn del producte en el qual hàgim invertit.

Si és un dipòsit bancari, que són els productes d'inversió estrella per als espanyols, es paga cada vegada que venç. Per tant, depèn de si ha contractat un a l'termini de sis mesos, a un any, a tres, a cinc ...

Els comptes remunerades, en canvi, tributen cada any. Així, l'inversor paga anualment pels beneficis que li hagi generat la seva compte.

Quan el producte que genera benefici a l'inversor són els dividends la cosa canvia. Quan són en metàl·lic, tributen com a rendiment de capital, mentre que si el cobrament és en accions (el que es coneix com 'scrip dividend'), la retenció serà diferent i es tindrà en compte un preu de compra zero.

El tractament fiscal de les accions s'emmarca dins de les esmentades guanys i pèrdues patrimonials i només estan subjectes a impostos quan es venen. És a dir, si els títols d'una empresa pugen en borsa un 500% però l'inversor les manté en cartera, no ha de pagar res a Hisenda. L'impost, per tant, dependrà de quants diners guanyi l'inversor amb la venda respecte al preu en què va comprar les accions. En el cas hipotètic que li surti malament la jugada i es desfaci de les accions a un preu inferior al de l'adquisició, el contribuent té l'opció de compensar les pèrdues amb altres operacions i fins i tot amb altres productes com els fons d'inversió. La inversió en divises (Forex) comparteix la mateixa fiscalitat que les accions.

Els fons d'inversió permeten diferir el pagament d'impostos (és a dir, retardar el màxim possible) sempre que l'inversor inverteixi els diners que ha tret d'un fons per a ficar-ho en un altre. Dit d'una altra manera: els seus diners pot passar d'un fons a un altre sense haver de passar comptes amb el fisc, de manera que només tributaran quan es liquida la inversió.

Els fons d'inversió cotitzats (denominats ETF per les sigles en anglès) tenen el mateix tractament fiscal que les accions, tot i ser fons, ja que es poden comprar i vendre en qualsevol moment. Ara bé, segons alerta Trecet, aquesta regla té una excepció: els fons ETF estrangers si són tractats com els fons d'inversió, segons es desprèn de la resposta de l'Agència Tributària a una consulta realitzada per un broker internacional.

Una altra fórmula diferent és la que s'aplica als fons de pensions, que permeten ajornar el pagament d'impostos fins al moment del rescat dels diners. De fet, els contribuents poden desgravar anualment les aportacions al seu fons de pensions. Com recorden els tècnics d'Hisenda (Gestha), els contribuents poden aportar cada any un màxim de 8.000 euros a aquest producte financer, pels quals es pot obtenir un estalvi fiscal d'uns 1.500 euros de mitjana.

Encara que estan menys estesos, també hi ha els plans individuals de vida i estalvi (PIES), que són segurs en els quals es fan aportacions periòdiques. En aquest cas, recalca Trecet, "no es paguen impostos si l'inversor està un termini de cinc anys amb el producte i recupera els diners en forma de renda".