L'any 2016 s'esfuma i amb ell també la incògnita per saber el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea: la banca haurà de tornar els diners cobrats de més per les clàusules sòl des de la signatura de la hipoteca (conegut com a caràcter retroactiu) . La balança s'ha inclinat al costat dels afectats que podran recuperar de mitjana 8.000 euros. A la banda contrària hi ha els bancs, que hauran d'afrontar indemnitzacions de fins a 7.600 milions d'euros. Mentrestant, el Govern prepara un codi de bones pràctiques per agilitzar els processos de devolució dels diners.

Amb aquesta sentència tan esperada es tanca un capítol que ha durat diversos anys i que ha donat molts maldecaps a advocats i jutges espanyols. Sobretot des que al maig de 2013 el Tribunal Suprem declarés nul·les les clàusules sòl per ser abusives. Aquesta nul·litat venia per haver-se inclòs en els contractes hipotecaris sense comunicació clara i transparent prèvia al consumidor. El Suprem descartava que es tractessin de clàusules il·lícites.

Posteriorment, el 25 de març de 2015, l'Alt Tribunal ha assenyalat en una nova sentència que els bancs només havien de tornar el cobrat de més per aquesta clàusula des del 9 de maig de 2013, pel "greu trastorn de l'ordre públic" que suposaria la seva retroactivitat.

Després d'aquestes dues sentències del Suprem molts jutges espanyols van preguntar al Tribunal de la UE si es podia limitar la devolució dels interessos cobrats indegudament pels bancs als clients en concepte de clàusules sòl, una clàusula declarada nul·la per abusiva. L'objectiu era que el TJUE assenyalés si és compatible amb la directiva europea de protecció als consumidors el criteri establert pel Tribunal Suprem espanyol que, com hem assenyalat, limita els efectes de la declaració de nul·litat d'aquesta clàusula.

Finalment el TJUE ha posat els interessos dels consumidors per sobre dels de la banca. I això malgrat que l'advocat general del TJUE es va mostrar contrari a aplicar la retroactivitat total. Al cap ia la fi el seu dictamen no era vinculant a l'hora que el Tribunal elaborés la seva sentència.

Cal recordar que la decisió de l'advocat general era contrària a l'informe de la Comissió Europea (CE) que va elaborar el passat mes d'octubre de 2015 a càrrec del TJUE per conèixer la seva opinió. I la CE va defensar la retroactivitat total de les clàusules sòl declarades nul·les en sentència judicial si hi va haver 'mala praxi' en la seva comercialització.

El perjudici econòmic de la clàusula sòl a l'hipotecat

Segons els càlculs de l'Associació d'Usuaris de Banca (Adicae), les clàusules sòl han suposat un perjudici per als afectats d'entre 2.150 i 4.277 euros a l'any, en funció del préstecs concedit. Malgrat que la clàusula sòl es va signar des del començament de la hipoteca, fins que no es va produir la caiguda dels tipus d'interès no va començar a aplicar-se el sòl (el 2009), que impedeix al hipotecat beneficiar-se de la mateixa i pagar una quota mensual més reduïda. Per Adicae, el cost pagat de més d'una família podria arribar als 25.000 euros.

Els hipotecats han de reclamar judicialment

El consumidor haurà de fer la reclamació al Servei d'Atenció al Client de l'entitat financera, qui té el termini de dos mesos per contestar, i en cas de no respondre o de denegar la petició, s'haurà d'interposar la corresponent demanda judicial.

La veritat és que algunes firmes com reclamadores han alertat de les estratagemes que fan servir els bancs per no tornar els diners, mitjançant la pressió als seus clients perquè signin acords. En aquesta notícia pots veure de quina estratagemes es tracta.

Entre les condicions es troben, per exemple, reduir la clàusula sòl o eliminar temporalment durant uns anys. També proposen treure la clàusula a canvi d'un augment del diferencial del préstec o l'obligació de contractar productes addicionals com assegurances de vida o de protecció de pagaments.

Per evitar que tots els casos arribin als tribunals i s'allargui el procés de devolució del cobrat de més, el Govern ultima un codi de bones pràctiques que permeti accelerar els tràmits. El procediment, que s'aprovarà en l'últim Consell de Ministres de l'any segons l'agència Europa Press, serà d'adhesió voluntària per als bancs i una vegada que es comprometin hauran de complir de forma obligatòria.

La devolució de les clàusules sòl tributen

Als hipotecats afectats per les clàusules sòl els ha tocat el seu loteria particular amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No obstant això, no tot són alegries perquè cal retre comptes amb Hisenda. Com recorda el despatx Àtic Jurídic, aquestes quantitats han de tributar en l'IRPF en cas que els interessos s'hagin deduït dels rendiments del capital immobiliari o en cas que els contribuents hagin gaudeix de la deducció per compra d'habitatge habitual