|
|
|
|
|
La banca espanyola està perdent la por a finançar la compra d'habitatges. Una tendència que va arrencar amb els primers compassos de la recuperació econòmica i que ajuda a trencar amb les xifres més ombrívoles que va deixar l'esclat de la bombolla immobiliària. Segons les dades del Col·legi de Registradors que recopila el Banc d'Espanya, en el segon trimestre del 2016 els bancs han prestat a les famílies de mitjana un 63,8% del valor de l'habitatge que volien adquirir.
Així, a una família que vol comprar-se un habitatge valorat en 150.000 euros, l'entitat li prestaria de mitjana uns 95.700 euros perquè pogués adquirir-la amb el finançament actual (gairebé el 64%), mentre que dos anys abans li hagués prestat uns 89.500 per comprés aquesta mateixa casa (finançament del 59,7%) i en els pitjors moments de l'època postburbuja, uns 84.000 euros (56%). Entre un extrem i un altre la diferència és de gairebé 12.000 euros.
I què suposa tot això per a una llar que va a un banc a la recerca de recursos per comprar-se una casa? La resposta és molt senzilla: l'entitat està disposada a prestar més diners, concretament gairebé un 14% per a una operació mitjana com l'analitzada en l'exemple.
Es tracta del nivell més alt des de l'estiu de 2007, el que significa que torna a nivells precrisi, i supera en quatre punts percentuals al que existia fa tot just dos anys. A més, està 3,2 punts per sobre de la mitjana de la sèrie històrica, que actualment es troba en el 60,6%.
Les estadístiques del regulador arrenquen l'any 2004, exercici que de moment registra el màxim de la sèrie amb un 65,3%. Des del primer trimestre de l'exercici, el percentatge del valor de l'immoble a finançar començar a reduir-se fins situar-se per sota del 60% durant diversos anys.
La primera vegada que la relació entre el préstec i el valor de la transacció es va quedar per sota d'aquesta barrera va anar a tancament de setembre de 2008, el mateix mes en què es va enfonsar el banc nord-americà Lehman Brothers i que es converteix en la data de referència de l'inici de la tempesta econòmica i financera mundial.
Van passar gairebé sis anys fins que l'indicador va tornar a sobrepassar la barrera del 60% (en l'últim trimestre de 2014) i des de llavors ha anat repuntant a mesura que l'economia ha començat a créixer, el mercat laboral ha aconseguit crear llocs de treball i les finances de les famílies han millorat.
Gràcies a aquests factors, ia la necessitat de la banca de concedir nous crèdits hipotecaris amb els quals compensar la caiguda del saldo viu de crèdit (des de fa anys s'amortitzen més préstecs dels que es formalitzen), la mitjana acumula tres trimestres consecutius per sobre el 63%. A més, en l'últim mig any s'ha mantingut a la vora el 64%.
Les hipoteques d'alt risc superen la mitjana històrica
Una altra de les xifres de l'organisme presidit per Luis María Linde que deixa entreveure que, a poc a poc, la banca està perdent la por a finançar la compra d'immobles és la que mesura la quantitat d'hipoteques d'un import superior al 80% del valor de l'habitatge que són, segons l'agència de qualificació Moody 's, les que tenen major probabilitat d'impagament. És el que el sector anomena ràtio 'Loan To Value' (LTV) i sobre el qual la banca situa aquest 80% com a barrera psicològica per parlar d'un préstec prudent o imprudent.
I què diuen les dades oficials al respecte? Actualment, el 14,3% dels préstecs hipotecaris concedits superen aquest llindar del 80%. Aquesta proporció es troba lleument per sobre de la mitjana de la sèrie històrica (13,97%), tot i que s'està reduint en els últims trimestres.
Al desembre de l'any passat, sense anar més lluny, el percentatge es va quedar en 15,6% (és a dir, 1,3 punts per sobre del nivell actual), mentre que a mitjans de 2013 va arribar a aconseguir ni més ni menys que el 17, 4%, convertint-se en la segona dada més alt fins a la data: només el supera el 18% de juny de 2006, just abans que esclatés la crisi.
En canvi, entre 2008 i 2010, el percentatge d'hipoteques amb un LTV superior al 80% es va quedar entre el 10% i el 11%, tot un símptoma que el sector financer volia evitar els errors del passat i es va deixar portar per una estratègia de prudència a l'hora de concedir o desestimar préstecs per a la compra d'habitatge.
Però en els anys següents, mentre la taxa d'atur tocava màxims històrics al superar el 27% i els permisos per construir obra nova es van desplomar a mínims, la banca no va tenir més remei que reduir les seves exigències per impulsar el crèdit. Des de llavors, i tot i que el percentatge d'hipoteques que financen més del 80% del valor de l'habitatge està continguda, gairebé sempre s'ha situat per sobre de la mitjana de la sèrie històrica.
Ens trobem, segons el Banc d'Espanya, en un escenari de moderada recuperació del mercat de l'habitatge. "Sembla consolidar-se un escenari de moderat augment dels preus (del 3,9% interanual en el segon trimestre de l'any, segons l'INE) i recuperació del volum d'activitat, tant en termes de transaccions d'immobles com d'inversió, en un context en què hi ha encara excedents d'oferta (si bé, decreixents) i la demanda es veu impulsada per la recuperació econòmica i unes favorables condicions financeres ", conclou l'informe del regulador.
|
| Compartir: |
|
16 de novembre del 2016 |
