És una de les paradoxes més desagradables per als venedors. Encara que molts han hagut
de vendre el seu habitatge amb pèrdues o amb escasses guanys, els ajuntaments els han
cobrat l'impost de plusvàlua municipal quan no hi ha hagut ni increments de valor.
Així, mentre el preu real de les cases ha baixat un 30% des de l'esclat de la crisi,
la recaptació per aquest tribut local s'ha disparat un 50%, fins als 2.096 milions
d'euros. Ara es qüestiona si és constitucional pagar més per un impost que el que has
guanyat (o no) venent una casa.
Com és possible que els ingressos obtinguts per l'Impost sobre l'Increment del Valor
dels terrenys de naturalesa urbana, més conegut com Plusvàlua municipal, no hagin deixat
de pujar després de la punxada de la bombolla immobiliària? Des de 2007 ha pujat gairebé
un 50%, fins als 2.096 milions d'euros, segons dades del Ministeri d'Hisenda. Si tenim
en compte l'arrencada de la sèrie històrica el 1995, llavors la recaptació ha augmentat
més d'un 400%
En canvi, el preu de l'habitatge no ha parat de baixar des del crash de la bombolla.
En concret, acumula una caiguda del 30%, segons dades del Ministeri de Foment. Aquesta
dicotomia s'explica perquè aquest tribut no es calcula sobre el preu de venda de l'habitatge,
sinó sobre el valor cadastral del sòl i en virtut d'una fórmula matemàtica que sempre dóna
un resultat positiu per a les arques municipals, fins i tot encara que hagi baixat el valor
cadastral, tal com recorda Carmen Giménez, advocat titular de G & G Advocats. Aquesta fórmula,
segons explica, està ara mateix en dubte al Tribunal Constitucional per vulnerar el principi
constitucional de capacitat económica
"S'aplica un percentatge anual que va incrementant l'import de l'impost i que sol ser del 3%
amb un màxim de 20 anys", assenyala Giménez. Al seu torn, el valor cadastral pren com a
referència per a la seva fixació dels valors reals de mercat però la seva revisió depèn de
cada ajuntament, amb el que sol ser molt diferent pel que fa al preu real de compravenda.
De fet, s'han de revisar com a màxim cada 10 anys, cosa que no van fer les administracions
locals durant els anys de bonança però sí en els anys de crisi. El resultat? Els valors
cadastrals van experimentar una forta pujada, mentre el ritme real del mercat anava en
direcció contrària.
Per a més inri, les revisions dels valors cadastrals s'han fet en la majoria dels municipis
en els anys 2012, 2013 i 2014, un fet que s'evidencia en el gràfic, ja que és quan més ha
augmentat la recaptació. No obstant això, en els últims anys hi ha hagut municipis que han
aplicat coeficients d'actualització dels valors cadastrals reductors, de manera que compten
amb valors reduïts i més propers a la realitat del mercat immobiliari. No obstant això,
aquesta rebaixa no s'ha fet en la mateixa proporció que els preus de mercat.
És un impost inconstitucional?
Cada vegada més jutjats a Espanya consideren aquest tribut inconstitucional per gravar
increments de valor inexistents o fins i tot per confiscar els pocs beneficis que s'hagin
pogut obtenir.
Per exemple, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de finals del passat
mes de gener reconeix aquesta col·lisió que es produeix entre la possibilitat que no hagi
fet imposable en no haver guany en la venda de l'habitatge i l'existència de la fórmula
matemàtica fixa i percentual que impedeix que l'import de l'impost baixi.
José María Salcedo, soci del despatx d'advocats Àtic Jurídic, assegura que cada vegada més
jutjats i tribunals estan reconeixent la inexistència de fet imposable, i per tant de
tributació per la plusvàlua municipal, en els casos en què el contribuent ha transmès el seu
habitatge en pèrdues ". Per això, recomana recórrer el cobrament d'aquest impost als que hagin
venut la seva casa amb pèrdues o amb escassos beneficis
Ja són diverses les comunitats autònomes en les que els seus tribunals es decanten per la
doctrina que si es ven un immoble amb pèrdues, no es genera obligació del contribuent a abonar
l'impost de plusvàlua.
Com funciona la plusvàlua municipal?
Aquest impost té establerta la seva estructura tributària en els arts. 104 a 110 de la Llei
d'Hisendes Locals. Està definit com un impost directe i objectiu que grava l'increment del
valor dels béns immobles que es genera durant el període en el que pertany al venedor, i que
es posa de manifest en el moment de la seva transmissió (venda, herència o donació - liquidació
de guanys i extinció del condomini són actes no subjectes o que no pagant). En definitiva,
el fet imposable de l'impost, per la seva existència, és precisament aquest increment de valor,
tal com explica Carmen Giménez.
"Així mateix, en la Llei d'Hisendes Locals, s'estableix el mètode de càlcul per determinar
l'import de l'impost, de manera que amb aquest mètode de càlcul ens trobem amb que és
impossible que el valor d'un immoble es estany o baixi mai, sent la realitat actual totalment
diferent. És a dir, amb aquest mètode de càlcul, sempre i en qualsevol dels casos, fins i tot
amb la crisi actual i la forta baixada dels preus en l'àmbit immobiliari, hi ha un resultat
positiu recaptatori per l'Administració municipal ", subratlla Giménez.
|